Fora l’exèrcit de les escoles!

Amb tot el desvergonyiment propi d’un govern taurí, blaver i populista com el del PP-Vox, la Conselleria d’Educació, dirigida per José Antonio Rovira –un altre menjapà professional, que de ben jovenet va començar a xuplar de la mamella política– pretén seguir reblant el clau de l’adoctrinament a les escoles del País Valencià. En aquest cas, promocionant amb la Delegació del Ministeri de Defensa (PSOE) una nova activitat per a fer combregar l’alumnat dels centres educatius no universitaris amb més rodes de molí de caire militar.

Amb el “Curs de cultura de pau, seguretat i defensa: una responsabilitat compartida” adreçat a tot el professorat pretenen penetrar en els recintes educatius amb un nou cavall de Troia. Els eventuals missatgers del militarisme en faran de corretja de transmissió d’una manera més sibil·lina sense tenir en compte que els currículums escolars haurien de mantenir-se a banda de tota propaganda bèl·lica, encara que estiga vestida de seda pacifista.

Però aquesta incursió castrense en el jovent estudiantil no és l’única. N’hi ha d’altres tant o més cridaneres en el front proselitista del Ministeri de Defensa –eufemisme que defuig la paraula guerra. Per Nadal, hem de sofrir la presència d’un estand de l’exèrcit a l’Expojove de la Fira de València. I cada any, un concurs literari amb la intenció d’ofrenar glòries a l’exèrcit, que conclou amb un acte de lliurament de premis en què es realitza –com en la dictadura– la hissada de la bandera espanyola, amb visita inclosa a la pompa militar. Per sort, enguany sols hi han participat 32 centres. Són pocs però, per als pocs que són, en sobren tots!

Amb aquestes argúcies no només tracten de blanquejar el bel·licisme de sempre amb publicitat subtil i subterfugis de missions humanitàries internacionals. També ho fan amb l’objectiu bàsic de reclutar alumnat de Secundària, Batxillerat i FP amb els cants de sirena d’un treball fix, que no requereix altra titulació que la d’ESO i amb facilitats per a promocionar fins al generalat!!!

En aquest entramat militarista cal recordar que, mane qui mane a la Moncloa, els partits sistèmics van de la maneta. El PSOE, el PP i Vox –amb un entusiasme incontingut– toquen la mateixa música en algunes comunitats autònomes, com Aragó, Múrcia, València, La Rioja i Madrid. Quan es tracta de les coses de menjar, tots tres hi estan plenament d’acord: els valors de l’obediència cega a l’autoritat i els símbols nacionals espanyols, la seguretat militaritzada –per a armar-se fins a les dents– i la defensa de la guerra com a solució dels conflictes –Ucraïna n’és un clar exemple–, mentre s’intenta contrarestar el pensament crític.

No tenen cap dret d’intentar retrotraure ni un moment els centres educatius a aquella època franquista en què l’assignatura Formación del Espíritu Nacional (FEN) pretenia marcar el pas ideològic de l’alumnat. Encara que l’exèrcit prove de camuflar-se com un corderet pacifista: alerta, que se li veu la cueta, el llautó i totes les cartes emmascarades! Segur que el professorat de les nostres escoles no està per a més hòsties i molt menys si són d’aquest color.