La calor ofega les aules!

Això són faves comptades. En el darrer segle, s’han triplicat els dies càlids i la tendència n’és a l’alça de manera implacable i pel que sembla quasi irreversible. Any rere any, la calor estiuenca comença més prompte i acaba més tard, un fenomen mai conegut abans. En són dos mesos més a l’any a causa de l’efecte hivernacle resultant del canvi climàtic. Estem tornant boig l’estiu astronòmic amb la nostra depredadora forma de viure, imposada per l’actual model econòmic de consumisme desbocat.

A poc a poc, hem anat acreixent la temperatura planetària, sense gairebé adonar-nos-en, ni fer-hi el que caldria per tal de mitigar-la. Podem acabar com la granota de la faula que seguia nadant en aigua tèbia fins que es va convertir lentament en cremant, amb efectes letals.

Si seguim per aquests verals, haurem de modificar el refranyer ancestral. Algunes referències al clima, que semblaven inqüestionables durant anys i panys, comencen a estar fora de lloc. Allò de “fins al setanta d’abril, no et lleves del cos ni un fil” ha perdut la vigència. Això de “a l’abril, pluges mil” està passant a la història amb alguns pantans en nivells d’alerta. I així, un cabàs de dites populars acumulades al llarg dels segles.

Les nits tropicals es van instal·lant en els nostres llits per a fer-nos la guitza. Ens desvetllen i ens deixen mig estabornides al sendemà, a l’escola o al treball. A qui li somriga la fortuna podrà alliberar-se’n si compta amb un lloc amb suficient comoditat climàtica, però la majoria haurà de seguir sofrint calors angoixants que impediran estar amb els cinc sentits en les obligacions o en les devocions diàries. I si ets una persona major amb els recursos justets per a viure, tindràs molts números d’empitjorar l’estat de salut –o d’anar-te’n a l’altre barri.

I en aquest panorama, els centres escolars són espais on la xafogor d’aquests interminables estius fa molta més nosa. Condiciona de manera molt negativa el rendiment de l’alumnat, així com el seu benestar. Estudis fets a la Universitat de Harvard filen tan prim com per a dir que amb l’augment de 0’56^o sobre el confort tèrmic, disminueix la puntuació de l’estudiantat, sent equivalent a l’1% d’un any d’aprenentatge. Podem anar fent números!

La llei de riscos laborals (R. Decret 486/1997), que teòricament protegeix el professorat –però no l’alumnat!–, determina que en condicions de treball sedentari –seria el cas d’una aula–, la temperatura ha d'estar entre 17 i 27 graus. Una normativa flagrantment infringida perquè s’enfila fins als 30 al juny –i en alguns dies de maig– i no baixa gairebé fins a l’octubre.

I el problema s’agreuja perquè les escoles –i totes les construccions en general– s’han estat fent sense tenir en compte criteris de confortabilitat. Moltes, estan situades en el llindar dels polígons industrials, amb índexs elevats de pol·lució atmosfèrica. Orientades en contra de l’aprofitament solar a hivern i de no patir la calitja a l’estiu. Edificades amb materials poc o gens aïllants del fred i de la calor. Sense invertir els recursos necessaris en la construcció d’edificis bioclimàtics com diu el sentit comú; regalant cabals públics a constructores amigues que redueixen qualitats subcontractant terceres empreses... Les conselleries han de fer mans i mànegues per acabar amb la calor que ofega les aules sense cap dilació.