AstraZeneca i el govern es renten les mans!

Com ens ha il·lustrat la premsa mundial i aquest mateix periòdic fa uns dies, la farmacèutica AstraZeneca (Astracínica?) ha retirat del mercat la seua polèmica vacuna contra la covid-19. Després de més de tres anys del seu debut en la croada contra la pandèmia més colpidora de l’últim segle i d’haver-se’n injectat més de 3.000 milions de dosis arreu del planeta, l’empresa hi ha hagut de reconèixer que ha produït efectes secundaris letals. A bona hora plouen figues!

Els dubtes sobre la seguretat del vaccí d’AstraZeneca van fer saltar la llebre tot just als tres mesos de la seua comercialització, allà per l’abril de 2021. Per la qual cosa, uns quants estats europeus van qüestionar-ne la inoculació i es va produir un temor i un desassossec important en aquelles persones que els havia tocat la inquietant loteria, fins a provocar una certa desbandada en les cites de vacunació. Així que al mes de juliol deixà de distribuir-se, després d’haver-ne emprat 9 milions, dels 31 que se n’havien pagat a l’Estat espanyol. Un negoci redó per a la màfia de BlackRock i companyia!

No fa gaire, la farmacèutica, davant els tribunals del Regne Unit, ha hagut d’entonar un forçós mea culpa –amb la boqueta menudeta–, arran de la denúncia col·lectiva de desenes de persones afectades i de familiars que li reclamen 100 milions de lliures pels danys provocats. Un reconeixement insatisfactori perquè, tot i admetre que puga haver produït trombosi i d’altres seqüeles, ho circumscriu a “casos molt rars”, en un intent de nadar i guardar la roba.

Per a més Inri, el govern més progressista de la història i del món mundial ha declarat solemnement mitjançant la seua Ministra de Sanitat, Mònica Garcia, que es renten les mans com un Pilat qualsevol davant les víctimes de la vacuna covid i se’n deslliuren de la seua responsabilitat. Un missatge molt desolador, totalment impropi d’un govern d’esquerres. I el subterfugi legal que ha utilitzat apel·la al consentiment que cada persona vacunada hagué de signar prèviament i que l’obligava a assumir-ne els efectes adversos derivats. I si no t’ha anat bé, vés i busca qui t’ha pegat! O que t’ho pague “Rita la Cantaora” si de cas...

Resulta que en plena pandèmia, amb un canguelo descomunal, tot déu es va deixar guiar per les autoritats sanitàries i militars, i amb els ulls clucs va participar obedient en l’aquelarre farmacèutic –que va recaptar més de 75.000 milions d’euros. I al remat, moltes coses no van ser com ens les havien pintades: ni protegia del contagis, ni creava immunitat de grup –com hauria de ser propi d’una vacuna, segons l’abast de la seua definició–, ni en realitat va ser tan lliurement assumida. La vacunació es va convertir gairebé en una obligació indefugible –us en recordeu, del passaport covid? I ara, després de traure’n pit per la seua actuació, l’administració pretén deixar el personal amb el cul a l’aire. Increïble, però cert! On ha quedat allò de l’escut social?