Carta oberta a la consellera de justícia

Senyora consellera,

És molt trist constatar com, després dels sis assassinats per violències masclistes en vint-i-quatre hores, entre els quals hi havia dues menors, tant vosté com el seu partit s’entesten a negar aquestes violències que patim les dones, només per ser-ho i les criatures que també són assassinades per fer encara més mal a les mares.

Com estem comprovant des de la irrupció del seu partit al mapa institucional amb les seues polítiques negacionistes, negar les violències masclistes no aconsegueix que desapareguen, sols donen ales als violents i assassins que, des de la invisibilitat que els dona la negació se senten més forts.

No sé si vosté és conscient del mal que s’està fent a les dones que pateixen maltractaments sistemàtics per part de les seues parelles i exparelles. Negar la seua veritat, no prestar-los l’atenció necessària, no sostenir-les és de totes, totes un acte inhumà, a banda de ser còmplice dels maltractadors. I vosté ho sap. I la gent del seu partit també.

He de recordar-li que hi ha una legislació específica que s’ha de complir. A més hi ha també un pacte estatal sobre violència de gènere i vosté està convidant als agents jurídics i policials a negar la veu de les dones. No creu que les dones ja estem pagant un alt preu per les polítiques negacionistes que vostés estan duent a terme?

Vosté també és dona i estic segura que coneix a alguna altra dona que ha patit aquesta classe de violències que s’exerceixen contra elles només per ser dona. O que fins i tot vosté mateix l’ha poguda patir en forma de micromasclismes que també són violència masclista. I estic segura que en coneix a alguna perquè d’una forma o una altra totes les dones les hem patit a les nostres vides i vosté no és cap excepció. Una altra cosa és que ho vulga assolir.

Però només per complicitat amb aquestes dones a les quals han patit els assassinats a les germanes, filles o mares, o a les quals els han arrabassat la vida dels fills o filles deixant-les mortes en vida, hauria de ficar distància amb les polítiques negacionistes que predica el seu partit i ficar una pica en Flandes a favor del conjunt de les dones que, com li he dit abans, TOTES i vull insistir en aquest TOTES, patim d’una manera o una altra aquestes violències, tot i que siga en forma de micromasclismes.

Em produeix molta tristesa veure les dates anuals de feminicidis i la convide que vosté també les mire i les estudie. Potser així veurà que no importa que siguen filles, mares, esposes, parelles o núvies: l’únic denominador comú és que totes elles són dones.

I, per si faltava alguna cosa per reforçar el patriarcat, legalitzen l’associació d’homes maltractats. Com si foren un univers quan en realitat se sap que són els negacionistes, els que s’amaguen darrere del victimisme d’una legislació que defensa drets a les dones i que per a ells són privilegis, quan en realitat els privilegis els han gaudit històricament ells. Homes que se senten amenaçats davant els avanços aconseguits per la lluita feminista i temen perdre el seu estatus de mascle dominant i, per tant, s’amaga darrere d’aquest tipus d’associacions que busquen qüestionar la realitat desigual que, encara, visquem les dones.

Senyora consellera, la veritat és que espere ben poc d’aquest govern del qual vosté forma part i tampoc espere que reflexione sobre el que li plantege, però necessitava escriure-li aquesta carta oberta tot i que en el fons sé que no servirà per a res.

Però com li deia, necessitava escriure-la per deixar per escrit una interpel·lació directa a la seua consciència. Ara ja està dit i només depén de la seua voluntat política i personal de quina manera vol actuar.