Què està passant?

Fa uns dies llegia que a l'Estat Espanyol l'any dos mil vint-i-tres es van registrar a Espanya quatre mil huit-centes setanta-cinc (4.875) violacions. Això vol dir que són tretze (13) al dia i una cada dues hores. També hi va haver denou mil nou-cents huitanta-u (19.981) delictes contra la llibertat sexual a l'any, mil sis-cents seixanta-cinc (1.665) al mes, cinquanta-quatre (54) al dia i dos cada hora. Són dades revelades pel del Ministeri de l'Interior corresponents a l'any passat com ja he dit, que ja és el pitjor any de la sèrie històrica en el que a delictes sexuals es refereix. I segons la mateixa font, cada dia es denuncien huit violacions. I si, he dit denuncien, perquè no totes les agressions són denunciades.

Segons la macroenquesta de dos mil denou, s'estima que només un vint-i-u per cent (21,7%) de les dones que pateixen alguna forma de violència per part de les seues parelles o exparelles ho denuncia. Com veiem les xifres són terribles perquè el noranta-cinc per cent (95%) dels responsables d'aquests delictes són homes que actuen contra dones i xiquetes. I vull insistir en el fet que les dades són oficials, no ho dic jo, ho diu el Ministeri d'Interior.

I, tot i això, continua havent-hi qui nega la violència contra les dones i està a les institucions. I, al mateix temps, també augmenten els homes que creuen que estan discriminats per les lleis enfront de les dones. Tot molt surrealista quan encara hi ha gent que no sap definir el que és una dona.

Quan la pornografia està a l'abast de qualsevol persona, tot i que siga menor, quan la mancança d'educació emocional i afectiu-sexual a les aules és una realitat que no sembla preocupar a quasi ningú, quan el discurs negacionista augmenta dia a dia, veiem com el sistema de poder i dominació augmenta i es va camuflant per a poder continuar exercint el seu poder sobre dones i xiquetes.

I a més, aquest sistema es fa més terrorista encara quan actuen en grup menyspreant així i encara més a les potencials víctimes. I hem de recordar que aquest fenomen, el de les agressions sexuals en grup cap a dones i sobretot dones menors, va en augment.

Amb aquest panorama i amb una justícia marcadament patriarcal a l'hora d'interpretar les lleis i que quasi sempre busca "excuses" per a justificar als agressors i d'aquesta manera reduir les condemnes, les alertes haurien d'estar saltant contínuament. I salten, però sembla que només per al feminisme radical, perquè per a la resta sembla que ja ho tenen fins i tot normalitzat.

La "maxosfera" tal com la va retratar recentment Ion Sistiaga a un programa de televisió, s'està rearmant enfront dels avanços que s'han aconseguit als últims, sobretot vint anys. Perquè vull recordar també, que al novembre d'enguany es va aprovar la Llei Orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció contra la violència de gènere. O siga que "només" fa vint anys que a l'Estat Espanyol i que va ser pioner al seu moment, es reconeix legalment que s'exerceix violència contra les dones, per ser dones. I que això, per si mateix, ja és un fet que impedeix la igualtat real entre dones i homes. Però sembla que per a eixa "maxosfera" la igualtat real ha de continuar sent la de sempre, la de les dones obedients i a ser possible en casa. Els avanços, en tant en quant ens igualen a dones i homes, no els agraden i se senten discriminats per part de les dones. O dit d'altra manera, són misògins en estat pur perquè no poden suportar la idea d'una igualtat real entre dones i homes, senzillament perquè per a ells és antinatural.

I així ens va a les dones. I ací estan les dades oficials sobre violència sexual. Però el que també està clar és que les veus de les dones feministes continuaran denunciant aquestes situacions i buscant solucions als problemes que ens afecten.