La mala fe

Segurament hi haurà gent que pensa que, en reescriure la història i canviar el llenguatge, el passat pot canviar-se. Però la memòria és tossuda i són moltes les investigacions fetes al respecte.

La setmana passada assistíem amb vergonya a l'espectacle de veure com el president del Parlament Balear, Gabriel Le Senne, del partit ultradretà, arrancava de la tapa de l'ordinador portàtil, la foto de diverses imatges de víctimes, entre elles de la sindicalista i militant del Partit Comunista Aurora Picornell, víctima violada i afusellada per ordre del dictador feixista. També expulsava a dues diputades per PSOE que també formen part de la Mesa del Parlament per exhibir aquestes fotos.

Al ple s'estava debatent la derogació de la llei de memòria democràtica balear. Finalment, i amb els vots del PP i el partit ultradretà s'ha fet el primer pas per a derogar la llei després de ser admesa a tràmit en el Parlament la proposta del partit ultradretà amb el suport dels populars i la contundent oposició de les formacions d'esquerra. Aquí es podria aplicar allò de "Dios los cria y ellos se juntan".

L'ofensiva d'aquest partit davant les lleis autonòmiques de memòria democràtica no seria possible si el PP no els haguera donat el poder institucional que hui tenen als governs autonòmics i al capdavant d'alguns parlaments autonòmics.

La falta de respecte cap a les víctimes del règim feixista del dictador és tan aclaparadora que fa mal i recorda a la imposició de silenci per la por del franquisme. Però, és que clar, són els hereus que enyoren el règim i que si pogueren el restablirien i, com es deia a aquell xat dels militars, afusellarien a més de vint-i-sis milions de rojos. Aquest és el seu model. La por, la corrupció i la impunitat per a cometre qualsevol abús que els puga passar pel cap.

Ací, a casa nostra un recent informe del Consell Valencià de Cultura, considera que la proposició de llei denominada de concòrdia "imposa un discurs històric" que no té "gens de rigor ni coneixement científic" del passat, i suposa "una ofensa" a una part de la població i els seus descendents. També assenyala que "la memòria històrica democràtica forma part del patrimoni cultural material i immaterial dels valencians", i assevera que "negar la realitat històrica no és concòrdia, és manipulació" i que la implementació d'eixa llei serà "contraproduent" per a la societat, entre altres coses perquè "malversa la història" i "equipara" la democràcia amb la dictadura. Tot i aquest informe i els estudis històrics i les investigacions científiques, aquests dos partits que governen la Generalitat, aconseguiran abolir la llei autonòmica de memòria democràtica.

El govern central ja ha avisat a les diferents autonomies que estan governades per aquests dos partits i que tramiten aquestes anomenades "Lleis de la Concòrdia" que les portarà al Tribunal Constitucional per veure que no conculquen la mateixa Constitució espanyola, la qual cosa no sembla que estiga clara.

I d'aquesta manera començarà un estira-i-arronsa pels no sempre del tot clars camins de la justícia actual, que no passa pels seus millors moments pel que fa a la credibilitat, fins que el Tribunal Constitucional dicte sentència d'aquí a uns anys. Una sentència que podrà ser legal perquè així ho estableix un al tribunal, però no té per què ser justa, que això també ho sabem.

Entretant, les víctimes que continuen a les voreres i en fosses comunes continuaran esperant que la seua veritat isca a la llum i que la justícia i reparació cap a la memòria per la seua lluita per la democràcia i la legalitat del règim de la Segona República, siga una realitat.

I tot per la mala fe d'uns governants i d'uns legisladors que només senten enyor pel règim feixista del dictador i que menyspreen les diferències però sobretot la cultura i el diàleg, perquè això significaria la seua derrota intel·lectual i la màxima expressió de la seua indigència empàtica.