Cultura de pactes a Sueca

Les cròniques de Joan Gimeno m’alerten de la imminent moció de censura que podria desallotjar el socialista Dimas Vázquez de l’alcaldia de Sueca. Tot i el meu exili a terres d’ultramar mai he pogut desconnectar de l’actualitat local que, a pesar del pas del temps continua resultant-me, si més no, entretinguda. Si París valia una missa, com va dir Enric IV, el complicat panorama polític suecà és digne de ressalt. De fet, la moció de censura tirarà endavant si el PP acaba donant suport als regidors de Compromís que ara negocien la complicitat de «Sueca per Davant», el partit liderat per Julian Sáez. Si bé és cert que el ball de sigles resulta, a priori, una mica inaudit, no és menys cert que el consistori suecà té experiència en ser l’escenari de pactes i coalicions bastants estranyes. De fet, l’encara alcalde, l’any 2019 va assumir el càrrec amb el suport del PP i Ciutadans. Un pacte que ara l’invalida per criticar coalicions insòlites.

El independiente Julián Sáez será el alcalde de Sueca si triunfa la censura

La lectura de les cròniques publicades a Levante-EMV m’ha fet recordar la singularitat de la política suecana i com al llarg del temps s’han forjat els matrimonis polítics que han posat i llevat alcaldes. Molt abans que Catalunya posara en pràctica el famós «tripartit», la capital de la Ribera Baixa ja havia estrenat la mateixa fórmula de govern amb el PSPV, EU (equiparable a Iniciativa per Catalunya) i ERPV, la marca electoral amb la qual Esquerra Republicana va aconseguir dos regidors. El pacte no era estrany entre forces de l’esquerra, ho era per la presència dels regidors republicans que havien aconseguit un resultat històric i únic. Els pactes de govern local, però, encara van enllà. Ara fa tot just vint-i-cinc anys, l’any 1999, jo mateix signava a les pàgines de Levante-EMV la crònica de com l’excomunista Alfredo Guillem recuperava l’alcaldia de Sueca amb els vots del PP liderat per Enrique Segarra. L’acord no va estar exempt de polèmica i no va ser entés per bona part de l’electorat del Bloc Nacionalista Valencià (el partit que donaria origen a Compromís) i amb el qual Guillem havia signat un acord electoral. Un quart de segle després, Compromís torna a festejar amb la dreta local. La situació i les circumstàncies, però, són ben diferents.

La crisi de govern ha desembocat en un panorama d’ingovernabilitat que no pot perdurar

La crisi de govern oberta arran les denúncies de Julian Sáez, a qui conec des de la seua etapa d’estudiant de periodisme, han desembocat en un panorama d’ingovernabilitat que no pot perdurar durant els tres anys que encara queden de legislatura. Un govern en minoria és un luxe que Sueca, ni cap municipi, no es pot permetre. Davant d’aquesta situació, entenc que l’acord entre forces tan dispars potser resulte incompressible, però pactar és, bàsicament, qüestió de voluntat i pensar més enllà dels interessos personals i partidistes. Pactar implica cedir per a avançar, però sobretot requereix les ganes dels intervinents.

Sáez (SxD) negocia con Compromís y PP un cambio de gobierno en Sueca

Resulta evident que una vegada s’han dinamitat els ponts entre Sáez i Vázquez no hi ha més sortida que renegociar un nou equip de govern amb l’objectiu de garantir la governabilitat. L’hipotètic canvi d’alcalde, però, ha de ser una oportunitat de futur per recompondre l’espectre polític local. Tots, un més que altres, en poden eixir guanyant. Compromís pot demostrar que si finalment pacta amb el PP ha estat per l’interés general i posar en pràctica veritables polítiques de progrés. La seua gestió a les principals institucions valencianes durant dues legislatures, tot i el càstig electoral, no ha deixat cap rastre de mala gestió, tot el contrari. Per al PP local, el pacte pot resultar el millor encert per desmarcar-se de les polítiques retrògrades de la direcció regional i estatal. L’electorat suecà no combrega amb els postulats neofalangistes amb els quals ara s’alinea la direcció del partit, i un gest d’aquest calat, retornaria el PP a posicions més moderades. Sáez, l’home que amb una candidatura independent s’ha convertit en imprescinble en qualsevol equació per configurar un govern, cotitzant el vot dels seus regidors a preu de futbolista, té l’oportunitat de demostrar que les seues aspiracions polítiques només responen al nom que va triar per a la seua candidatura i que, efectivament, els interessos de Sueca estan per davant de tot.

I encara que no ho semble, el PSPV de Sueca tampoc eixirà perdent. En el cas d’abandonar les responsabilitats de govern, això accelerarà el camí de la renovació orgànica i institucional a l’àmbit municipal. El canvi de noms, de cares i de futurs candidats, però, ha de vindre acompanyat d’un canvi de tarannà i voluntat per recuperar els ponts i el diàleg amb la resta de partits progressistes. I ací Compromís, si en vol treure profit de la moció de censura, també ha de replicar l’estratègia per superar els fantasmes del passat per tornar a ser capaç de configurar governs amb formacions afins. Mentrestant, alerta: Sueca és una caixa de sorpreses i pot passar de tot. Ningú no descarta un vot dividit entre els regidors del PP i, per tant, un nou govern en minoria. No vaja per dit.

PD: Petició a l’alcalde (actual o nou): després del desdoblament de la carretera nacional ara toca soterrar les vies del tren.