Miracle industrial a Cullera

El patrimoni industrial és un dels que més ha patit els canvis urbanístics i econòmics derivats del pas del temps, encara que de vegades s’ha preservat quasi de forma miraculosa. Aquest és el cas de tres antics magatzems dels anys trenta del segle passat, ubicats a l’actual carrer Sueca de Cullera, que en origen tenien probablement un ús agrícola relacionat amb el transport dels productes del camp, a través de l’antiga estació del ferrocarril que aleshores es trobava enfront. Aquestes antigues naus són paral·leles i confronten entre si, de manera que les seues façanes principals, orientades cap a l’est, es troben al mateix pany de paret, per la qual cosa conformen un conjunt.

Cadascuna d’aquestes construccions varen ser projectades per un destacat arquitecte valencià diferent, tal com consta a l’Arxiu Històric Municipal de Cullera, un fet inèdit. Aquest és el cas, en primer terme, de Julián Ferrando Ortells (Sueca, 1891-1962), que va ser arquitecte municipal de Cullera i de Sueca, entre altres municipis de la Ribera, i autor d’emblemàtics edificis a aquesta darrera població.

Alcalde republicà

La proposta de magatzem de Ferrando de juliol del 1932 per al que fou primer alcalde de Cullera durant la Segona República, Vicente Costa Beltrán, resulta d’un original plantejament. Aquest que és l’ubicat més al nord dels tres, es va materialitzar amb poques diferències respecte del seu projecte primigeni i compta amb una façana rematada superiorment de forma escalonada amb cert caràcter Art Déco.

En segon terme, trobem a José Pedrós Ortiz (Cullera, 1897-València, 1960), que va ser arquitecte municipal de València i autor a l’època de nombrosos edificis a Cullera. 

Un edifici únic a Cullera

L’edifici, dissenyat per Pedrós en novembre del 1932, encara que va ser sol·licitada la seua llicència dos anys més tard, és el que es disposa més al sud del conjunt. Aquest que resulta ser el de menor longitud dels tres, va ser promogut pel comerciant local Juan Bautista Nicolau Casad. A més, és el més singular, amb un estil entre l’Art Déco i el Racionalisme, en el qual ressalta la forma corba de la seua façana principal. No obstant això, com en els altres dos casos, la seua coberta està resolta a dos vessants amb encavallades d’estructura metàl·lica sobre pilars. Aquest mateix alçat, presentava en origen una gran quantitat de finestrals, a banda de dos portes d’accés.

I en últim lloc, Juan Francisco Guardiola Martínez (Sueca, 1895-Alzira, 1962), va ser un dels tècnics valencians més originals del seu temps, que va dissenyar destacades obres a Cullera i a altres poblacions de la Ribera, així com a Barcelona i València. 

Frontó triangular

Aquesta obra és la més senzilla de les tres propostes, projectada l’agost del 1934 per al veí de Cullera Miguel María Marí, va ser l’última a edificar-se del conjunt, entre els dos magatzems anteriors. Aquesta disposa d’un disseny d’arrel neoclàssica, pel seu característic frontó triangular. 

Malauradament, aquests tres antics magatzems no es troben protegits urbanísticament i han patit reformes impròpies, per la qual cosa han perdut part del seu original caràcter. Un patrimoni arquitectònic que no s’hauria de perdre, sinó protegir, restaurar i difondre.

Suscríbete para seguir leyendo