Un edifici únic a Cullera

Les ciutats de la Ribera amaguen autèntics tresors arquitectònics de gran rellevància que formen part del nostre paisatge urbà, però que en moltes ocasions ens passen desapercebudes. Aquest és el cas d’una interessant edificació residencial d’estil Racionalista, ubicada al cantó de l’actual passeig Dr. Alemany 2 i el Pati de l’Església de la població, de la qual era desconeguda la seua autoria i que hem pogut documentar gràcies a l’Arxiu Històric Municipal de Cullera. El fet de disposar d’una singular volumetria i formes corbes, especialment al seu xamfrà, escalonament a les plantes superiors conformant terrasses, baranes metàl·liques de tub i dos finestres circulars, ha fet que siga coneguda popularment com l’Edifici «El Barco». 

Aquest va ser projectat per l’arquitecte José Pedrós Ortiz (Cullera, 1897-València, 1960) el març del 1935, un dels tècnics que més edificis va dissenyar a Cullera als anys trenta, habitualment en l’estil tardoeclecticista classicista i Art Déco. No obstant això, com altres destacats autors del moment, també va practicar altres vessants arquitectònics aleshores en auge com el «Racionalismo», en aquest cas, el qual es caracteritza per l’absència d’elements decoratius i per un predomini de formes modernes. 

Succesió de finestres

Aquesta construcció, de planta baixa, tres altures i sense patis interiors, va ser projectada per a la veïna de València María Colubi Grau, en substitució d’una edificació anterior. La seua execució va suposar la cessió permanent d’una part de via pública i el desviament d’una séquia per a poder conformar el solar cantoner que va fer possible aquest singular edifici. Una de les claus de la seua rellevància resideix en la presència, en la façana de les plantes altes, d’una successió de finestres disposades de forma contínua formant franges horitzontals. Aquestes s’alternen entre bandes enlluïdes i van acompanyades de voladissos als extrems.  

Per la seua composició l’edifici recorda, malgrat les seues reduïdes dimensions, a destacades obres Racionalistes del moment de la Ciutat de València de la dècada del 1930, projectades per rellevants autors de l’època com l’Edifici Tortosa Domingo-Martínez Sala (1931) o el Cánovas (1931) de Luis Albert Ballesteros (1902-1968). Així com, l’Edifici Roca (1934) de Vicente Valls Gadea (1895-1974) o el Dasí (1935) de Cayetano Borso di Carminati González (1900-1972). Treballs tots aquests que Pedrós Ortiz deguè coneixer de ben a prop, en tenir el seu estudi i ser arquitecte municipal d‘aquella ciutat. De fet, l’estil aerodinàmic d’aquestes construccions, s’inspira en el de grans mestres de l’arquitectura centreeuropea del Moviment Modern de finals de la dècada anterior.  

Transformacions a l’entorn

Respecte de l’entorn d’«El Barco», encara que ha patit nombroses transformacions, el 1996, al cantó d’enfront es va projectar altra edificació d’habitatges que va imitar el seu estil. D’aquesta manera, malgrat ser aquesta última de més gran alçària, va quedar integrada en el seu voltant, acompanyant-lo així en l’inici del passeig Dr. Alemany des del centre de la població.  

Afortunadament, l’Edifici «El Barco», pels seus rellevants valors culturals, es troba protegit urbanísticament per l’Ajuntament de Cullera, el que sens dubte ha contribuït a l’adequada preservació d’aquest bé, que forma part de forma indiscutible del nostre llegat historicoartístic. 

Suscríbete para seguir leyendo