Opinión | NI UN MOMENT DE GLÒRIA

Els dinosaures ja grunyien en valencià

Quan sota l’ordre d’Eduardo Zaplana, en virtut d’un pacte entre José Maria Aznar i Jordi Pujol el parlament valencià va aprovar per unanimitat la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua molts van pensar que, finalment, quedava soterrada per part de la dreta la destral de la guerra dels símbols i començava una nova era. Però aquella pipa de la pau per alguns continuava tenint, entre les seues volutes, l’agre aroma de la traïció. La dreta mai va tenir bastant amb les renuncies del PSOE a la bandera, l’himne i el nom de la llengua, sempre han tingut odi contra tot el que faça referència a l’idioma i el seu nom, i a hores d’ara continuen defensant les tesis secessionistes pel que fa a l’idioma que compartim amb altres terres. El seu intel·lecte no els dona per més i encara segueixen negant la unitat de la llengua. Durant anys el PP va tenir Unió Valenciana com element per atiar el foc i ara fan servir Vox com excusa per continuar intentant anorrear el valencià i tot el que l’envolta.

Estem tornant a aquells temps en què per diferenciar valencià i català la dreta valenciana va inventar-se que la llengua dels valencians provenia dels mossàrabs i no de la conquesta del País Valencià per Jaume I, fins i tot van inventar un fals catedràtic alemany per donar més veracitat a aquesta afirmació davant el manifest que els membres de la Reial Acadèmia Espanyola van signar afirmant la unitat de valencià i català. Més tard anaren més lluny presentant davant el Parlament valencià una proposició de llei instant a la Reial Acadèmia Espanyola a canviar l’entrada del diccionari que diu que el valencià és una variant del català. Per defensar la seua tesi aquestes doctorats en ignorància no van tindre cap dubte en retrotraure l’aparició del valencià al temps dels ibers. Quina serà la propera mentida? afirmar que els dinosaures grunyien en valencià? Per el PP tot val, fins i tot la mentida, en tal de tenir el País sota els seus desitjos.

Ara tornen a tocar la mateixa cançó però més carregada de bombo. Aquests defensors dels valencià no usen per res la llengua a la que tant diuen estimar. Zaplana no la feia servir, com fa el seu deixeble Mazón, tampoc ho feia Rita Barberà, ni ara ho fa l’alcaldessa Català, que un dia va demanar perdó perquè se li va escapar algun mot en la llengua d’Ausiàs March. Per no parlar del Conseller de Cultura, que ni la parla ni la ajuda des de la conselleria. Tota aquesta colla de defensors de les essències pàtries tan sols usen el valencià a l’hora d’entonar allò del «per ofrenar noves glòries a Espanya», i segurament no arriben ni tan sols a la part que parla de les arracades que pengen baix les arcades de les palmeres. Segur que als de Vox, i a algú del PP, li agraden més aquells crits de rigor de «España, una, España, grande, España, libre».

El govern del PP està còmode amb les exigències de Vox, l’extrema dreta els fa la feina bruta, mentre ells fan i desfan en qüestions econòmiques, que és al que han vingut. PP i Vox són el mateix. n