Cal valorar la Biblioteca Valenciana

Les col·leccions particulars d’aquelles persones que al llarg de la seua vida, per la seua tasca professional o rellevància intel·lectual, han reunit llibres, documents o material manuscrit o gràfic original de gran vàlua vinculats a la cultura valenciana, són un llegat que totes i tots desitgem que siga preservat. En el meu cas, un referent en aquest sentit sempre ha estat la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

D’aquesta manera, des que vaig començar les meues primeres recerques cientificotècniques sobre patrimoni arquitectònic, el 2004, sempre he volgut que totes les fotografies digitals que he realitzat sobre béns culturals valencians i la documentació que he recopilat en les meues humils investigacions sobre aquest, en un futur puguen ingressar, desinteressadament, a aquest centre superior bibliogràfic de la Generalitat Valenciana.

Com a usuari freqüent de les biblioteques i arxius valencians de diversa índole des de fa dos dècades, en general, en tots me n’he trobat sempre grans professionals de la Biblioteconomia i la Documentació. No obstant això, trobe que la biblioteca autonòmica de la Comunitat Valenciana és, sense dubte, un dels més prestigiosos centres d’aquest tipus al nostre territori. En aquesta existeixen, actualment, estrictes normes de consulta i conservació dels seus fons i un eficient personal que vetlla cada dia des del rigor per a garantir que el seu llegat puga ser transmés de generació en generació i siga accessible al llarg del temps. A més a més, compta amb un ampli horari i carta de serveis que facilita les recerques, al qual també contribueix la Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi).

És per això, que cada vegada que he iniciat una nova investigació per a difondre els valors del patrimoni cultural valencià i la seua necessitat de preservació, he tractat de fer-ho de la millor manera possible. Tot això perquè el dia de demà puga ser digne mereixedor de què els meus modestos materials puguen ser acceptats en aquesta biblioteca, com ja van ser-ho abans els de destacats professionals que treballaren sobre el nostre llegat historicoartístic com és el cas dels arquitectes Alejandro Ferrant o Luis Gay.

En aquest sentit, la Biblioteca Valenciana compta també amb altres col·leccions interessants per a poder documentar els avatars del nostre patrimoni arquitectònic. Aquest és el cas del fons gràfic per les fotografies o postals de Francesc Jarque, Mario Guillamón o José Huguet; del modern, per les publicacions que van pertànyer a Nicolau Primitiu, Francesc Almela, Amèlia Comba o Adolf Pizcueta, o de l’hemeroteca per les seues revistes i diaris. Així que, de la mateixa manera que gràcies a la consulta d’aquests, he tractat de contribuir a la difusió dels valors i conservació del nostre llegat cultural, m’agradaria que la meua futura donació, de ser acceptada, poguera ajudar també el dia de demà a altres investigadors en el mateix sentit.

En definitiva, la Biblioteca Valenciana és un lloc preeminent en la conservació del patrimoni bibliogràfic i documental valencià que cal valorar i en el qual es pot confiar. n