L’èxit del programa «Naturalització de les aules» avala la seua continuitat

Escolars de 5é de primària dels CEIP Verge del Rosari de Torrent i Teodoro Llorente de València han sigut pioners a formar part de l’ambiciosa activitat «Naturalització de les aules» promoguda per Caixa Popular i Fundació Bioparc, i que suposa una nova manera d’abordar l’aprenentatge sobre la necessitat de protegir els hàbitats amenaçats i les espècies en perill d’extinció. Guiats en tot el procés pels equips de Cuidat Animal i d’Educació de Bioparc València han tingut l’oportunitat d’atendre i observar el creixement de diversos exemplars de cullerots en la seua «llar provisional», un complet aquaterrari instal·lat en els seus col·legis.

Amb la imprescindible ajuda del personal docent s’han fet responsables de la cura diària els animals, de la seua alimentació i màxim benestar assegurant-se de mantindre el aquaterrari en condicions òptimes amb la qualitat de l’aigua i temperatura adequades en tot moment. D’aquesta manera han pogut observar el desenvolupament i la metamorfosi dels cullerots, incloent-hi la pèrdua de brànquies, a més d’ampliar el coneixement sobre aquesta particular espècie i els ecosistemes en els quals habita. Finalment van participar en el punt culminant del projecte que ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori i que va consistir en la reintroducció de diverses desenes de cullerots en el seu hàbitat natural. 

Estimular la curiositat

L’objectiu principal és estimular la curiositat en les edats més primerenques i despertar l’interés cap a la preservació de la naturalesa, en aquest cas de l’entorn més pròxim i la seua valuosa biodiversitat. En eixe sentit, des de Caixa Popular es destaca la importància de la conscienciació social «sobretot amb la situació actual de crisi climàtica com la que tenim en la que tots hem de contribuir en la manera del possible per a evitar eixos danys i aconseguir revertir la situació». 

La primera edició de «Naturalització de les aules» ha sigut una experiència enriquidora tant per a l’alumnat com per al professorat, en fomentar l’educació ambiental i la conservació d’espècies amenaçades, i extraordinàriament satisfactòria per a les entitats implicades pel que la previsió és continuar-la amb el pròxim curs escolar. Aquesta iniciativa ha aconseguit conjuminar esforços des de diversos col·lectius per a portar un trosset dels ecosistemes valencians als centres escolars amb la finalitat de, conjuntament, tractar de garantir que les pròximes generacions puguen continuar gaudint de la nostra preuada naturalesa més pròxima.

El cullerot, en la llista roja

El cullerot està inclòs en la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada. Els amfibis en general i els urodelos en particular com el «ofegabous» són poc coneguts per a la majoria de les persones. La deterioració del seu hàbitat està provocant un greu declivi de la seua població que ha motivat la necessitat d’incrementar la seua protecció. 

Fins a 30 cm

Aquest endemisme iberomagrebí pot arribar a mesurar fins a 30 cm de longitud, encara que la mitjana està entre els 15 i 25 cm. Les femelles depositen els ous en grups fixats a la vegetació subaquàtica o les roques del fons, que faran eclosió al cap de 2-3 setmanes. Les larves del cullerot, de vida aquàtica, hauran d’acumular una sèrie de canvis, com el desenvolupament d’extremitats, la reabsorció de les brànquies externes i el desenvolupament de pulmons, fins a completar el procés de metamorfosi.

En els adults es poden distingir dues fases al llarg de l’any: una terrestre i una altra aquàtica. En la fase aquàtica la pell és fina i d’aspecte suau, i en la cua presenta una cresta cutània que desapareixerà en la fase terrestre, en la qual la pell també canviarà a un aspecte més rugós i engrossit. No obstant això, la duració de cada fase és molt variable i fins i tot algunes poblacions passen tot l’any en l’aigua.

Presenta un mecanisme de defensa únic en amfibis: les seues costelles poden arribar a eixir pels costats, impregnant-se de secrecions tòxiques evitant així ser ingerit per un depredador. De fet, en els costats poden veure’s de 7 a 11 protuberàncies de color marró o ataronjat en les quals s’allotgen els extrems de les costelles. Aquesta característica, sumada al fet que sol habitar fonts d’aigua per al bestiar i altres animals, li dona sentit al seu nom valencià: «ofegabous» (ofega bous).