El Realenc: donem-li vida

Article d' Opinió de Ferran Dalmau Rovira (*)

El realenc

El realenc / Levante EMV

Ferran Dalmau

Recentment, hem sabut que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que era a qui corresponia en última instancia concedir les autoritzacions per a la instal·lació de la macroplanta fotovoltaica al Realenc, ha resolt desestimar la petició de Renantis España S.A. per, entre altres raons: “Estimar de manera inequívoca que el projecte es manifestament inviable per raons ambientals […]”. Al que cal sumar la caducitat, en octubre de 2023, dels permisos d’accés i connexió a la xarxa que va obternir l’empresa l’any 2020.

Per tant, encara que la resolución del Ministeri és recurrible, res fa pensar que vagen a fer-ho. La resolució recull les nostres al·legacions i desestima doncs el projecte. La pregunta ara és: hem Salvat el Realenc? No és la primera vegada que les muntanyes de Carcaixent pateixen una amenaça i, com a col·lectiu format per molta gent que ja va formar part del CEAM o Salvem la Bossarta, a més de tota la ciutadania que ara s’ha sumat a Salvem el Realenc, volem que des de l’Ajuntament es treballe per una protecció definitiva dels terrenys i que això es faça des de la participació pública i col·lectivament, com hem treballat fins ara. Hi ha ja ferramentes que permeten avançar en eixe sentit, com el Pla Local de Prevenció Incendis Forestals, la vigilancia de la protecció del patrimoni i del domini públic.

La transició cap a les energies renovables és essencial per al futur del nostre planeta, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera. A Carcaixent, el projecte de Renantis és un exemple de com les grans corporacions energètiques tracten d'implantar-se en zones rurals, sovint sense tenir en compte l'impacte ambiental i social que aquestes infraestructures suposen. El projecte pretenia ocupar una gran extensió de terreny, alterant de manera irreversible el paisatge i l'ecosistema local. Aquesta proposta s'insereix dins d'un model de “colonialisme energètic”, on els beneficis són per a grans empreses, sovint estrangeres, mentre que els impactes negatius són assumits per les comunitats locals.

Defensar El Realenc és defensar un patrimoni natural i cultural que ha sigut cuidat durant generacions. En lloc de permetre aquestes macroinstal•lacions, cal promoure alternatives més sostenibles i justes, com la creació de comunitats energètiques locals. Aquestes comunitats permetrien que la generació d'energia estigués en mans dels mateixos ciutadans, fomentant l'autosuficiència i la reducció de la petjada ecològica.

I per aconseguir-ho hi ha molts mitjans, com:

1- Instal•lació de plaques solars en teulades urbanes: Cobrir les teulades d'edificis públics, industrials i infraestructures ja existents amb plaques solars és una alternativa viable i menys invasiva.

2- Foment de comunitats energètiques locals: Aquestes permetrien una distribució més equitativa dels beneficis i una major participació ciutadana en la transició energètica, reduint la dependència de grans corporacions.

3- Protecció del patrimoni natural: Establir zones protegides per a garantir la conservació de paisatges i ecosistemes com El Realenc, preservant-los de futures agressions i especulacions.

En conclusió, la protecció del Realenc i la promoció de comunitats energètiques locals són passos necessaris per a garantir una transició energètica justa i sostenible. Hem de ser capaços de dir “Renovables sí, però no així” i apostar per models que respecten el nostre territori i la nostra gent, si veritablement volem salvar el nostre patrimoni.

(*) També signen l'article: Anna Oliver Borràs, Enric Casassús, Josep Sanjuan, Mercé Palasí, Desa Andrés, Eugeni Mora i Alicia Sabater