Ciutadans anònims

Les biografies dels veïns menys coneguts dels nostres pobles també importen perquè sense ells la visió del passat queda incompleta.

Les histories dels ciutadans que no han sigut recordats també contribuirien a completar el relat del segle XX

Nínxol d’una ciutadana de l’Alcúdia sense cap data qe es pot vore en el fossar de l’Alcúdia.

Nínxol d’una ciutadana de l’Alcúdia sense cap data qe es pot vore en el fossar de l’Alcúdia. / Tomàs Roselló

Tomás Roselló

Tomás Roselló

Les vides de moltes persones del nostre passat, malauradament, moltes vegades no han sigut recordades als llibres d’història, ni homenatjades amb un carrer o un monument, especialment en aquells casos que les seues trajectòries vitals no van transcendir del quotidià. No obstant això, el seu pas pel nostre món que per Tots Sants recordem, molt probablement, van deixar en nosaltres una empremta inesborrable

Molts dels noms d’aquestes veïnes i veïns, els podem trobar en aquests dies a cementeris de la Ribera com el de l’Alcúdia. En ell, a la part més antiga d’aquest fossar, descansen il·lustres prohoms fonamentals per a poder explicar la història d’aquesta població de la Ribera, com és el cas de l’escriptor i periodista Vicente Calvo Acacio (1869-1953). Doncs a prop d’aquest trobem, a un nínxol senzill, la tomba d’una dona en la qual consta simplement el seu nom i primer cognom, Áurea Fontana i les sigles «RIP». 

Aquest text està retolat en aquarel·la, amb lletres gòtiques, probablement en un intent de, malgrat no tenir làpida, donar-li solemnitat a aquest soterrament. Malauradament, no hem pogut localitzar la seua data d’inhumació per a tractar de recuperar la seua història, ja que aquesta no consta al seu nínxol i els registres documentals on figurava no s’han conservat, tal vegada, pel pas del temps o perquè no va ser inscrita. Tot això, encara que segurament dos de les seues germanes varen faltar en 1935 i 1941, respectivament, la segona amb setanta-vuit anys.

Un cognom de relleu

De qualsevol manera, amb la poca informació que tenim podem deduir que ens trobem davant d’un nom poc habitual, el d’Áurea, que podria correspondre a la santa del dia o també denotar que els seus progenitors varen ser persones amb certa cultura, pel seu simbòlic significat. I que va acompanyat de «RIP» que significa en llatí, descanse en pau, una expressió que forma part de la litúrgia catòlica. A més a més, com arreplega Francesc A. Martínez Gallego (2002), Fontana és un cognom que van tenir de primer també personatges de renom de la localitat al segle XIX, com el que fora alcalde Josep Fontana, el síndic del consistori, Felip Fontana, o el regidor Francesc Fontana Castañeda

Aquestes són meres hipòtesis, ja que la història s’ha de construir de forma rigorosa a partir de fonts primàries com són els documents, que en aquest cas no són concloents. Encara que resulta més completa si, a més, s’acompanya amb testimonis orals fidedignes i contrastats. 

Per tant, és important que entrevistem a temps a les persones més grans del nostre entorn, sobre la seua vida quotidiana i anècdotes del passat i ho registrem per escrit, en so o vídeo. D’aquesta manera podrem elaborar biografies sobre ciutadans anònims, que resultarien rellevants no solament per la seua transcendència personal, sinó perquè aquesta informació ens ajudaria també a complementar el coneixement sobre els costums antics. Uns testimonis de gran vàlua que formarien part de la nostra història local i que contribuirien a completar el relat del segle XX.