L’escriptor i poeta Josep Bernat i Baldoví, cèlebre pels seus sainets, va nàixer a Sueca l’any 1809 i va morir a la capital de província l’últim dia de l’any de 1864.
Dotat d’una memòria prodigiosa i d’una imaginació desbordant, cursà estudis de Dret a la Universitat de València. Va exerc ir com a jutge titular del partit judicial de Catarroja. El 1840 la Junta d’Alzira el va destituir de la seua plaça que va recuperar uns anys després amb el triomf del moderantisme. L’any 1844 va ser elegit diputat a Corts Generals. Pel que fa a la política va ser partidari de la reducció de càrrecs públics, favorable a la reducció de les despeses públiques, enemic acèrrim dels impostots i partidari del lliure comerç. Va fundar el diari humorístic «La Donsayna». En tornar a València, després de residir anys a la capital de l’Estat, col·laborà en publicacions com «El Tabalet» i «El Sueco» i participà activament en la vida política del seu poble. L’any 1854 exercí com a alcalde de Sueca duran quasi un mes.
Bernat i Baldoví utilitzà el valencià per a arribar a les classes populars i conreà una literatura satírica que obtingué una gran audiència. Va ser autor d’alguns dels primers llibrets de falla i d’obres com «El gafaüt», «Qui tinga cucs, que pele fulla», «El virgo de Vicenteta», «La tertúlia de Colau» i «L’agüelo Pollastre».