Camps amenaça de tornar!

F. Camps està disposat a creure’s que pot renàixer de les seues pròpies cendres com l’au Fènix mitològica. Després de la controvertida exoneració dels càrrecs sobre la seua persona per corrupció, prevaricació, tràfic d'influències, falsedat, malversació i frau en què ha estat immers, ens amenaça de tornar a la vida política activa.

El deixeble avantatjat de Rita Barberà desitja recomençar de nou a tocar-nos la pera amb la seua treballada imatge angelical –com si mai no haguera trencat un plat en la trama Gürtel, el fraudulent cas Nóos, la torbadora visita papal o el fiasco de la Fórmula-1. Tot un historial del qual s’ha salvat miraculosament, com diria ell: per obra i gràcia de déu, o per les seues influències sobre les cúpules judicials –molt més probablement! Recordem la seua connivència amb el president del Tribunal Superior de Justícia Valencià, J.L de la Rúa, o amb la seua successora Pilar de la Oliva, o amb qui fou vicepresident del CGPJ i expresident de l’Audiència de València: uns immillorables escuts protectors.

Per a arribar ací, hi ha hagut de torejar durant 15 anys un bon paquet d’imputacions, de les quals n’ha eixit indemne com un gat amb deu vides, tantes com el nombre de processos a què ha estat sotmès, fins i tot després d’haver resultat condemnat el PP valencià per finançament il·legal, mentre Camps n’era el president.

Aquest calvari judicial –com li agrada anomenar– no ha estat per a tant: simplement ha sabut representar el paper d’un ofès màrtir imaginari –paròdica emulació del personatge de Molière. Mentrestant, ha gaudit de cotxe oficial, despatx i assistents que ens han estat costant més de 140.000€ anuals. Un autèntic retir daurat!

Al curita de la Gürtel –com l’anomenava El Bigotes, l’amiguet de l’ànima, a qui volia un ou, que li regalava trages a mida i després convertit en un Judes qualsevol per haver-lo acusat de ser el senyor X–, li agradaria recobrar el protagonisme en la primera línia política, a ser possible per aclamació o a muscles d’una quadrilla torera.

L’anunci del beat Camps –de missa i comunió diària, com n’hi ha pocs!–, no va entusiasmar gaire l’actual president Mazón ni l’alcaldessa Català, que no varen assistir a l’homenatge d’autobombo que li regalaren els seus fidels parroquians fa uns dies. Entre els presents, Alfonso Rus, que gaudia com un babau comptant diners de comissions per adjudicacions a constructores, segons la Fiscalia Anticorrupció, a l’estil de Mr. Scrooge del conte nadalenc. O Carlos Fabra, que deia als seus nets allò de l’aeroport del iaio, condemnat a 4 anys de presó per frau fiscal. Menuda fauna! Déu els cria i ells s’ajunten!

Però, arribarà la sang al riu i haurem de suportar una segona temporada del Sr. Camps? Si fem cas de les ‘veriuacions’ de Xavi Castillo, en el PP estan cagats per l’anunci del Cid Campeador de la política valenciana, que sembla que no estava mort sinó de farra. Per sort o per desgràcia no hi ha en l’horitzó cap contesa electoral per a comprovar-ho. Esperem que si al remat torna a la palestra el tio Paco amb les seues ínfules beatífiques, que ens agafe confessades i amb uns governs d’esquerres!