Llibertat educativa? Vinga, va!

Ho diré a la manera en què s’anuncien les corregudes de bous: si l’oratge no ho impedeix i les Corts Valencianes ho permeten, demà aprovaran la llei de ‘llibertat educativa’ que li canta les absoltes al valencià. I és que PP i Vox, més que bipartit, és una conjunció d’odis. La llei és la crònica d’una mort anunciada de la llengua minoritària (el valencià) al frenar-ne la normalització i promoció reduint les hores lectives, tant en zones valencianoparlants com castellanoparlants (on s’hi prohibeix l’ús vehicular i se fomenta l’exempció de l’assignatura). I en què queden els plans experimentals que incrementen l’ús vehicular en valencià? Els substituirà un Frankenstein lingüístic: unes hores de valencià, altres de castellà i més hores d’anglès, que tampoc no garanteixen el domini d’aquest idioma com avalen diversos estudis on s’adoptà un model similar, ja que coneixement lingüístic no implica competència comunicativa.

La mal anomenada llei de ‘llibertat’ educativa és una ‘fata morgana’, un miratge. «¡Viva la libertad, carajo!», els ha faltat dir al preàmbul. La llibertat de la rabosa al galliner o llei de la jungla on la llengua més forta es menja a la més dèbil. Llibertat que en una situació de desigualtat és injusta perquè no hi ha cap mesura de discriminació positiva cap al valencià, com si no hi hagués cap desigualtat que corregir per a revertir la situació de minorització. Llibertat que deixa d’existir en el moment que se demana ensenyament en valencià; per si no ha quedat clar ho diré de nou: ensenyament en valencià, no!

És, a més, una llei regressiva que trenca el consens social i polític de la LUEV: llei de 1983 que va nàixer reblida d’expectatives, però desenvolupada amb tantes cauteles que ha fracassat en molts objectius; com ara, capacitar l’alumnat «per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat de condicions amb el castellà», mandat que només s’ha complit en centres d’ensenyament en valencià o amb un sòlid programa d’incorporació progressiva.