Orgull de València, vergonya de govern

El Partit Popular, exhibint un intervencionisme sense precedents en democràcia, s’ha apoderat de la commemoració del dia internacional del treball, un dia de reivindicació dels drets i millores laborals de treballadors i treballadores.

Amb l’excusa de coordinar les manifestacions i activitats, la Generalitat Valenciana ha creat comitès controlats per càrrecs institucionals imposant els lemes, manifests i apropiant-se de les activitats organitzades pels sindicats baix l’amenaça de què «qui paga, mana» referint-se als diners públics com si foren seus. Han col·locat a empresaris en òrgans de representació sindical; organitzen activitats que ridiculitzen a les persones treballadores; amb coaccions i amenaces que recorden un temps en blanc i negre on la democràcia ni havia arribat. Un dirigent popular inclòs ha dit públicament amb sornegueria que vol acabar amb el monopoli dels sindicats que han denunciat que es tracta d’un greu segrest que constitueix una flagrant lesió a l’acció sindical.

Costa entendre quin és l’objectiu del PP perquè de sobra és coneguda la seua oposició històrica a la millora dels drets laborals com demostra el recurs que han presentat davant el Tribunal Constitucional a l’última reforma laboral o totes les retallades en drets i servicis que estan consumant.

Val, sols era un poc de ficció. De moment, l’1 de maig continua en mans dels sindicats, com ho està també el 8M i el 25N del moviment feminista. Però, ¿què estaria passant si fora real? Si canvies sindicats per entitats LGTBI i 1 de maig per l’Orgull, este escenari d’apropiació i instrumentalització està passant.

El PP, a través de les institucions, està tractant d’intervindre i controlar el moviment LGTBI i una de les seues principals ferramentes de visibilitat i reivindicació, l’Orgull. En alguns territoris ja ho han aconseguit. Estan assenyalant a associacions i activistes que lluiten per la igualtat de les persones LGTBI, menyspreant-les i tractant de desacreditar-les. Estan presentant unes campanyes i activitats buides de contingut, on les persones trans han desaparegut, les persones intersex no estan representades i les dones no existim.

L’únic interés del PP sobre el col·lectiu LGTBI és el rèdit econòmic i la mercantilització, reduint a la mínima expressió la diversitat, com hem vist en els Gay Games. Les persones precàries, les que no tenim glamur, les majors, discapacitades, migrades, gitanes..., no els interessen perquè estan fora dels seus paràmetres classistes, neoliberals i capitalistes. Això és el ‘Pinkwashing’.

Amb el que no conten és que portem anys de lluita a les nostres esquenes i que som més les que estem a favor de la igualtat. Continuarem desemmascarant-los, plantant cara als delictes i discursos d’odi emparats pels mateixos que fingeixen ser els nostres aliats.

El 28 de juny a les 19:30 eixirem al carrer. Estarem al costat de les associacions, no damunt, recolzant les seues demandes, no apropiant-nos d’elles. Eixa és la verdadera manera de defendre els drets, les llibertats i la vida de lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersex i la resta d’identitats i expressions de la diversitat sexual.

Primer es van emportar als jueus... que no siga massa tard. n