Les certes profecies de George Orwell

Rellegida la novel·la de George Orwell 1984, setanta-cinc anys després de la publicació i quaranta de la profecia-ficció, en clau distòpica, sembla que els seus auguris prenen consistència ara per ara si valorem que l’extrema dreta està a les portes de conquerir a Europa un espai polític que fa pocs anys era totalment impensable. Evidentment, la novel·la, publicada l’any 1949, era una lúcida sàtira contra l’estalinisme i les dictadures de partit únic escrita en un context polític, econòmic, social i cultural ben diferent de l’actual societat postmoderna.

No obstant això, l’ambient que descriu i els termes que utilitza encara ens hi posen la pell de gallina si tenim en compte les propostes dels nous líders populistes d’extrema dreta i la càrrega d’intolerància, xenofòbia i opressió que, sota la falsa disfressa democràtica, amaguen en les seues entranyes polítiques. Sembla que els mateixos microorganismes letals alimenten les dèries megalòmanes que, més enllà de les frivolitats histriòniques, estan perfectament dirigides a fruir del poder instal·lat en la manipulació, la corrupció, les mentides i el cultiu programat de l’odi.

L’odi, justament, és un dels fonaments morals de la societat distòpica d’Orwell, que celebra amb entusiasme la Setmana de l’Odi o els Minuts de l’Odi, com si foren autèntiques festivitats populars. Les execucions públiques, com a l’edat mitjana, són espectacles de carrer molt celebrats per tothom. La guerra és la pau, la llibertat és l’esclavitud, la ignorància és la força, diuen els eslògans del Germà Major.

Si més no, són eslògans que a hores d’ara hi podríem encabir perfectament en els postulats de l’extrema dreta actual i les satrapies dels règims autoritaris d’arreu del món. Cultivar la confusió amb mentides, estigmatitzar i desacreditar aprofitant la ignorància, la desafecció per indagar la veritat, excessivament complexa, és un dels recursos genuïns dels nous i alhora vells populismes actuals.

El protagonista de la novel·la, Winston Smith, és un funcionari del ministeri de la Veritat, dedicat a la manipulació de la informació al servei del líder, el Germà Major. Un senyor, per cert, d’uns 45 anys, amb un bigot espès, ben plantat i amb faccions tosques. Orwell descriu perfectament Stalin, sens dubte, però ara i ací hi podem trobar alguns aspirants a Germà Major amb bigot i ben plantats que des de l’ombra aspiren a un activisme antisistema totalment entregat a la causa de la deslegitimació del poder polític que ha eixit de les urnes. El culte del líder, de fet, és un dels fonaments del règim, tal com correspon en totes les dictadures.

I per a controlar els súbdits, la Telepantalla vigila l’estricta ortodòxia al Partit de tothom des de la més íntima vida quotidiana. Profitosa al·legoria del gran escriptor anglés sobre la societat de les noves tecnologies, la informació i la indústria cultural. No cap altra manera més subtil de control dels súbdits que instrumentalitzar, a través de les fake news, que diríem ara, als acòlits i guanyar el favor de l’opinió pública. A més a més del control que les grans plataformes digitals exerceixen sobre les nostres vides privades per a major glòria de les butxaques dels seus propietaris i directius.

La Policia del Pensament s’encarrega de controlar la llibertat d’expressió, la de premsa i el dret de reunió i opinió. I, per descomptat, al gran enemic del poble, Emmanuel Goldstein, l’encarnació de Trotsky, i dels traïdors que conformen la Germandat, aquells que lluiten furtivament contra el règim del Germà Major. També hi trobem, com és de rigor, el rebuig del diferent o l’estranger, tant se val, un passejant desconegut amb unes sabates estranyes és un motiu més que suficient per a denunciar-lo a la Policia del Pensament.

Orwell descriu també un personatge que podria representar perfectament el tarannà que interessa en molts casos als partits polítics actuals. Parsons és el company de treball de Winston Smith al ministeri de la Veritat. És un home gros i actiu, d’una estupidesa desbaratada i un manoll d’entusiasmes imbècils que no qüestionen res, un home submís i neutre, sense personalitat ni idees pròpies.

Fet i fet, les profecies d’Orwell són una bona referència si els populismes d’extrema dreta arriben al poder polític. Setanta-cinc anys després de la publicació de la novel·la 1984, la mateixa opressió que descriu, edulcorada amb mentides i disfressada de democràcia, arramblaria les nostres vides.n