El 20-N comença el controvertit mundial de futbol a Qatar. Una efemèride feta a mida per a rentar la deplorable imatge d’una monarquia dictatorial, ancorada en l’època medieval, amb forts trets de vampirisme laboral, misogínia severa i persecucions homòfobes, que pretén disfressar a colp de talonari. Com que els sàtrapes sanguinaris qatarians la ballen grossa sobre un desert farcit d’or negre i d’immenses bosses de gas natural, es poden permetre el luxe de comprar mig món sense parpellejar, d’intentar amollar consciències i d’adormir voluntats a base de circ futbolístic i de corrupteles.

Ni més ni menys que, durant aquesta última dècada, s’hi ha fet una despesa de més de 200.000 M€ en la construcció d’estadis ampul·losos, autopistes intel·ligents, hotels luxosos, aeroports extravagants i línies de metro fastuoses. I tot això amb una mà d’obra gairebé esclavitzada, el 95% de la qual de provinença forana. Amnistia Internacional n’hi ha denunciat unes pràctiques empresarials abusives avalades per lleis ‘ad hoc’ que lliguen de peus i mans els treballadors com si foren una propietat dels seus explotadors, que els impedeixen eixir del país o canviar de treball sense permís: una mena d’adscripció a la terra com la dels serfs de la gleva durant el feudalisme.

Com ja deveu saber, Qatar és una menuda península de l’Orient Mitjà, fronterera amb l’Aràbia Saudita, Kuwait i els Emirats Àrabs. Unes petromonarquies del golf Pèrsic on el seu sistema legal es fonamenta en la sharía o llei islàmica, amb diferents nivells de crueltat. Es tracta d’unes normatives i d’unes pràctiques que discriminen les dones, que són considerades en molts aspectes com a menors d’edat i que depenen de la tutela masculina. Que validen ‘de facto’ la violència domèstica com un dret dels hòmens. I que, a més, contemplen penes duríssimes per a les persones que practiquen relacions homosexuals, amb possibles penes capitals.

Però, per si no n’hi havia prou, Qatar té el criminal privilegi en el seu historial d’haver estat acusat de donar suport al terrorisme islamista d’Al-Qaeda o d’ISIS, entre d’altres grups. I com si res! Amb tot i el seu historial d’immundícies, res no li ha passat factura per a poder ser avalat pel món mundial per a tindre la seu de l’espectacle futbolístic més ostentós de les darreres dècades. Les dobles morals dels alts dirigents planetaris fan possible atorgar-li butlla neoliberal per a un esdeveniment tacat de sang, que ha provocat fins ara més de 7.000 treballadors morts a peu d’obra. Un particular «Valle de los Caídos» qatarià que ens retrotrau als sacrificis perpetrats en la construcció d’aquesta barbaritat arquitectònica feixista.

Fet i fet, el mundial se celebrarà amb la menyspreable càrrega d’injustícies, corrupcions i discriminacions assenyalades, i amb total impunitat. Els drets humans no hi jugaran cap partit. A tot estirar, hi haurà actes simbòlics per part d’una desena de seleccions europees que portaran braçalets per promoure la inclusió social –cosa que les dignifica, si més no, per anar contra corrent, encara que tímidament. Mentrestant, l’espanyola, ni això: tirarà balons fora i en serà encobridora, com la majoria de la població, que veurà còmodament, arrepapada al sofà, com el joc brut contra la dignitat humana guanya en aquesta indigna competició.