Ara fa una setmana la capella bizantina del Centre Cultural La Beneficència fou l’escenari d’una celebració de gran transcendència cívica: la inauguració del congrés online titulat «El record de les Germanies», que ha sigut organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que dirigeix Vicent Flor; un aplec acadèmic que podeu resseguir lliurement a través del web de l’entitat.

L’acte s’inicià amb les paraules de Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, que aplaudí l’oportunitat de commemorar els cinc segles –es desenvolupà entre 1519 i 1523– de la que ha sigut qualificada com la primera revolta popular de la història del poble valencià; i també, la fita que n’assenyala el pas de l’edat mitjana a la moderna. A continuació, Vicent Josep Escartí, director del congrés, repassà la memòria de les Germanies; és a dir, la manera com aquella rebel·lió ha perdurat en el nostre imaginari col·lectiu i ha servit per a identificar determinats moviments socials reivindicatius. En darrer lloc, la vetlada es clogué amb un excel·lent concert en què Capella de Ministrers recreà músiques del segle XVI, amb l’acompanyament d’un text narratiu d’Escartí basat en les cròniques de dos autors de l’època: Guillem Ramon Català i Miquel Garcia.

Així mateix, també s’hi presentà el número 5 de la Revista Valenciana de Filologia, que, a més de recensions i articles de temàtica literària i cultural, incorpora un excel·lent dossier amb la major part de les ponències del congrés, entre les quals: «Les Germanies en la historiografia i la literatura: una visió pendular», d’Antoni Furió; «La documentació de les Germanies: els processos contra els agermanats», de Pablo Pérez; i «El record polièdric de la Germania», de M. Jesús Francés.

Al final de la seua intervenció, Escartí explicà que alguns cronistes valencians de l’antiguitat –com ara, Gaspar Escolano i Joaquim Aierdi– es varen fer ressò, un segle després, de la llegenda del «Lleó de la Germania», que passejava de nit per la ciutat de València. En el que cal interpretar com una metàfora de l’esperit popular que no cedia davant dels capritxos i les arbitrarietats dels poderosos. Tant de bo aquest mític i rebel Lleó de la Germania prenga nou vigor i ens allunye com a poble del gregarisme i el cofoisme en què, massa sovint, ens veiem temptats de caure.