El feminisme reformista del Govern creu que l’Estat i les seues institucions podran acabar amb els assassinats masclistes. Saben que no és així. Els minvaran però mai no els eradicaran amb les polítiques actuals, perquè depenen d’altres factors molt més transcendentals. Tractar els símptomes per curar la malaltia del terrorisme masclista no acaba de funcionar. El problema és estructural i té unes arrels molt profundes a tenir en compte, si de debò ens en volem sortir. El patriarcat, la cultura judeocristiana i el capitalisme són els pilars de l’opressió de les dones.

El patriarcat, després de més de 5.000 anys d’existència, continua fort. La divisió del treball començada durant el Neolític perdura fins al nostres dies de forma subtil, modernitzada o encriptada. L’ostentació del poder per part dels hòmens amb la submissió i la subalternitat de les dones és una constant històrica. L’inici de la societat de classes es produí amb la dominació masculina de les dones i evolucionà cap a la dominació d’alguns hòmens sobre la resta d’hòmens i de totes les dones, com narra G. Lerner en el seu llibre “La creació del Patriarcat”.

Així mateix, la Bíblia deixa ben clara la subordinació de la dona a l’home quan en el Gènesi fabula sobre la creació d’Eva a partir d’una costella d’Adam. Una degradació de la figura de la dona complementada amb la demonització d’Eva per haver mossegat el fruit prohibit i haver incitat Adam al pecat. Una ficció que ha fomentat una misogínia mortal i que ha tingut el seu punt més terrorífic en els centenars de milers de processos duts a terme per la criminal Inquisició que portaren a la foguera més de 50.000 dones a tota Europa, a finals de l’edat mitjana. I tot, per ser independents, no conformistes, intel·ligents, alliberades sexualment, revolucionàries... per enfrontar-se al patriarcat. Un veritable genocidi.

La instauració del matrimoni i de la monogàmia, també ha anat contribuint a la situació de subjugació de la dona, perquè segons F. Engels converteixen la dona, les filles i els fills en propietat privada de l’home. Una relació basada en la dependència econòmica i la relació jeràrquica que explica la permanència de la violència de gènere fins als nostres dies.

Però el factor més determinant en les societats actuals és el capitalisme, que segueix utilitzant el patriarcat per a mantenir-se com a sistema dominant. Dues cares de la mateixa moneda. Una múltiple desigualtat. La que condemna les dones a fer treballs domèstics i de cures en condicions d’explotació, una força de treball no assalariat que significaria el 40% del PIB, si es comptabilitzara –segons alguns estudis. La de la discriminació remunerativa que castiga les dones amb un 22% menys de sou en comparació amb el dels hòmens. O la del 60% de l’atur actual corresponent a les dones. Un panorama inacceptable.

Comptat i debatut, en l’alliberament de les dones quasi tot està per fer i tot és possible –com diria Martí i Pol–, en el llarg camí de fer recular el sistema opressor patriarcal capitalista fins a la seua abolició, com a ferramenta bàsica de transformació per a construir una societat justa, igualitària i veritablement democràtica. L’empenta iniciada el 8M de 2018, amb la vaga general feminista de consum, social i de cures, podria ser una important via per a anar bandejant el patriarcat, el capitalisme i la xacra feixista que suposa el terrorisme masclista.