Durant la primavera he rellegit el primer volum de la col·lecció Moment memorialística de la Institució Alfons el Magnànim, el fascinant Diari de Sotaia de Joan Pellicer. Amb un pròleg sincer i elegant, com és ell, Jorge Cruz ens avança la dignitat d'un home íntimament arrelat al seu poble, un científic que admira la saviesa dels pastors i que pren com a regla de vida la poquesa. El lèxic que fa servir Pellicer, l'abundància de sinònims, la bellesa de les imatges que evoca, «no es mereixen les ciutats la lluna que viatja per dalt d'elles», fan de l'escàs centenar de pàgines una joia, en els dos sentits de la paraula.
Mesos després, m'ha vingut al cap el llibre en sentir les condicions per a rebre el fons de reconstrucció que ens imposen els autoanomenats països frugals. Quan escric els articles per a Panorama, molt sovint em deixe seduir pel poder de compensació que tenen les paraules, els antònims, els sinònims, els valors que complementen una idea i les relacions de poder entre els termes marcats o no marcats. Al meu poble hi havia una muixeranga; fa vint anys es va crear una colla nova, la Nova Muixeranga d'Algemesí. Ara, la Muixeranga d'Algemesí és també coneguda com «la vella». Hi ha adjectius que tries i altres que et cauen damunt.
Que un grup de països, dels més rics del món, tinguen la barra de denominar-se 'frugals' «que menja i beu moderadament» o «de poques necessitats» comporta que la resta som el contrari: a triar entre 'malbaratadors', 'excessius', 'fartons' o 'demanadors d'almoina'. No són adjectius que triem, són els que ens imposen els que prediquen l'austeritat, però només per a nosaltres.
Luxemburg és un paradís fiscal, Holanda té una política fiscal de les més insolidàries de la Unió Europea, amb grans avantatges a les multinacionals que domicilien la seu als Països Baixos. S'aprofiten dels jornals barats de l'Europa pobra, però paguen impostos en l'Europa rica. Així, amb la hisenda ben sanejada, pots permetre't ser frugal. No cal invertir a fer hospitals o carreteres, perquè ja els tens fetes. No tindre aire condicionat, quan no superes mai els 30 graus i tens sauna a casa no és de ser un país frugal, és de ser un país nòrdic.
La frugalitat que prediquen s'aproxima al puritanisme, a la severitat i a l'austeritat mal entesa i ja hem vist que de la crisi no s'ix per la via de les retallades. Els diners necessiten moviment; si estan quiets, només beneficien els que els tenen. Els avars tenen molt de frugals.
