Tribuna

Un xalet històric del Vedat de Torrent

Xalet Artal-Mascarell en l’av. Sant Llorenç (anys 70).

Xalet Artal-Mascarell en l’av. Sant Llorenç (anys 70). / Familia Artal-Mascarell

Tomás Roselló

Tomás Roselló

E l Vedat de Torrent ha comptat històricament amb personatges il·lustres que van promoure allí la construcció de destacades residències d’estiueig. Un cas menys conegut és el de Juan Artal Ortells (Sueca, 1888-València, 1976), recordat perquè va ser l’alcalde de València de la coronació canònica de la Mare de Déu dels Desemparats i de la inauguració el Camp de Mestalla, uns fets dels quals el mes de maig de l’any passat es van complir cent anys.

Artal Ortells, que va ser també un respectable advocat amb despatx a València, Sueca i Tavernes de la Valldigna, va ser elegit regidor el 1920 i, tres anys més tard, primer edil del cap i casal fins al colp d’estat del general Primo de Rivera. Però, com recordava a un conegut diari el seu fill José Luis el 1998, els seus mèrits polítics i altruisme en el seu treball, van més enllà de les esmentades efemèrides i demostren una verdadera vocació de servei públic.

Xalet Artal-Mascarell en l’av. Sant Llorenç (anys 70).

Xalet Artal-Mascarell en l’av. Sant Llorenç (anys 70). / Familia Artal-Mascarell

A més a més, Juan Artal és considerat com un dels prohoms més destacats del Vedat de Torrent del segon terç del segle XX, ja que va ser una de les persones que més va contribuir a portar a l’avinguda Sant Llorenç, l’aigua potable i la llum. De fet, a l’actual número 193 d’aquesta via, en la principal artèria de la històrica urbanització, va adquirir l’any 1932 una parcel·la sobre la qual va promoure la construcció per a la seua família d’un singular xalet d’estil Racionalista. Segons els seus descendents, aquesta edificació amb semisoterrani, planta baixa i una altura, va ser projectada pel destacat arquitecte valencià Emilio Artal Fos (Sueca, 1895-València, 1969), familiar d’Artal Ortells. L’edifici, que encara es conserva, és de formes cúbiques i corbes, color blanc i la caixa de l’escala sobreïx del cos principal i queda arredonida en l’extrem.

A ell acudia, des de la casa familiar al carrer Martínez Cubells de València, i en ell va viure moments entranyables a l’estiu i els caps de setmana acompanyat de la seua esposa, María Desamparados Mascarell Gómez (ca. 1894-1974), i els seus cinc fills i la seua filla. De fet, aquests últims, en edat de joventut organitzaven festes i balls al Vedat que van tenir gran fama en el seu moment.

No obstant això, després de la mort d’Artal Ortells, a finals dels anys setanta es va vendre la propietat. I, a continuació, es va edificar, al costat de l’accés a la parcel·la, un altre cos exempt amb planta de forma irregular, també de color clar, murs llisos i sense decoració exterior.

D’altra banda, fruit dels seus mèrits professionals i polítics, va ser nomenat fill adoptiu de València el 1973 i se li va concedir el seu nom a una plaça al districte de Patraix, el 2012, i a un carrer de la urbanització Vistamar del Vedat, el 1976, com consta respecte d’aquesta última fita a l’Arxiu Històric Municipal de Torrent.

Família Artal-Mascarell a les escales del seu xalet.

Família Artal-Mascarell a les escales del seu xalet. / Familia Artal-Mascarell

En definitiva, un personatge històric, Juan Artal Ortells, amb una destacada trajectòria que va promoure la construcció d’un xalet amb vàlua arquitectònica al Vedat, malgrat no estar protegit.

Dediquem aquest article a José Luis Artal Mascarell (1929-2018), que al llarg de la seua vida va mantenir viva la memòria de son pare.