Un temple diví

El terme municipal de Torrent compta amb el Convent de «Santo Domingo de Guzmán» al Vedat, que per la seua història recent, és un dels més destacats de la Comunitat Valenciana de la segona meitat del segle XX. Aquest es va constituir el 1964, seguint el projecte de l’arquitecte Víctor Hueso i està format per diversos pavellons de grans dimensions. El cenobi va arribar a albergar, amb els anys, la Facultat de Teologia de València, ubicada en altre lloc actualment, la qual va ser l’editora d’una revista d’investigació de referència sobre temàtica eclesiàstica anomenada «Escritos del Vedat». Així com, el conjunt encara acull una Casa d’Espiritualitat i la Biblioteca Provincial de l’ordre dominicana, de gran rellevància.

Però a més a més, tres anys més tard de la seua fundació es va iniciar la construcció, en aquest recinte, d’una fita arquitectònica de gran interés, dintre de l’Arquitectura del Moviment Modern, com és la seua església conventual. Aquesta obra, finalista del Premi Nacional d’Arquitectura del 1969 pel seu singular disseny, va ser projectada pels arquitectes Felipe Soler Sanz (1929-2015) i Álvaro Gómez-Ferrer Bayo. Com va arreplegar Levante-EMV, el temple va ser beneït, el 31 d’agost del 1968, amb la presència de l’aleshores arquebisbe de València Marcelino Olaechea (1888-1972), sent padrins de l’acte José Pérez Castells (1926-2013), fundador de Cafés Bahía, i la seua esposa Inés Úbeda Visa.

L’església, que es va ubicar a un cantó del convent preexistent i a prop de l’accés principal, està composta per dos parts que es diferencien exteriorment pels seus materials d’acabat. Al costat del punt on conflueixen aquestes dos zones, es disposa una torre amb elements entrecreuats de formigó armat de més de trenta metres d’alçària.

Detalls d'una construcció única

El sector est, dedicat a espai per al culte de la comunitat de religiosos, compta amb façanes de maçoneria de pedra, i l’oest, per als fidels, és la part de més gran volumetria amb murs de formigó vist. Aquesta última secció presenta una forma sensiblement cúbica amb xamfrans i quatre incisions verticals en angle a les seues façanes, en les quals s’insereixen unes lluernes que marquen el seu disseny. A més, d’aquest volum sobreïxen dos ales en planta baixa, una, per a capella de la comunió i un xicotet pati i, l’altra, per a porxada i vestíbul d’accés. La unió dels dos espais del conjunt, tancats superiorment per cobertes sostingudes per estructures metàl·liques horitzontals de malla espacial, es resol amb un interessant mur. Aquest compta amb una pronunciada inclinació, coincidint amb el punt sobre el qual s’ubica l’altar major que queda emmarcat en un gran i simbòlic pòrtic. 

Un interior auster

Interiorment, el sector per als fidels es caracteritza per la seua austeritat decorativa amb paraments de formigó vist, que es trenca amb les vidrieres que es van incorporar a vuit dels finestrals el 1981, i l’espai per a la comunitat conventual es troba enlluït i revestit amb fusta en algunes zones. Tot el temple s’il·lumina també amb nombroses làmpades que pengen del sostre.

Afortunadament, en aquest cas, l’ús per al culte cristià d’aquesta església i la seua recent protecció al nou catàleg de béns i espais protegits de Torrent, com a Bé de Rellevància Local, garanteix la preservació d’un dels edificis d’arquitectura moderna més rellevants de la comarca de l’Horta.