Eleccions britàniques

El Partit Laborista acaricia el poder al Regne Unit amb una aposta per la moderació

Keir Starmer ha tractat de desvincular-se del seu predecessor en el càrrec, Jeremy Corbyn, per a donar imatge d'un partit renovat capaç d'aportar estabilitat

El líder del Partit Laborista del Regne Unit, Keir Starmer.

El líder del Partit Laborista del Regne Unit, Keir Starmer. / EP

Lucas Font

Totes les enquestes apunten en la mateixa direcció: el Partit Laborista guanyarà les eleccions d'este dijous al Regne Unit amb una àmplia majoria i reprendrà el poder 14 anys després. La formació està aconseguint convéncer una part important dels electors gràcies a una estratègia més centrada a assenyalar els errors dels governs conservadors que a defendre les seues pròpies idees. La prudència i la moderació estan sent les millors armes del seu líder, Keir Starmer, que ha tractat de desvincular-se del seu predecessor en el càrrec, l'esquerrà Jeremy Corbyn, i mostrar la imatge d'un partit renovat capaç d'aportar estabilitat al país. 

Starmer ha evitat aprofundir en assumptes sensibles com el Brexit, el canvi climàtic o les polítiques d'identitat de gènere, i s'ha dedicat a posar en evidència els fracassos tant del primer ministre, Rishi Sunak, com els dels seus predecessors en el càrrec. Açò li ha permés capitalitzar el cansament generalitzat que va precedir l'arribada de Sunak al poder. "Va haver-hi dos factors crucials que van permetre un gir en les enquestes a favor del Partit Laborista. Un va ser Boris Johnson i el Partygate, que va acabar amb la confiança de l'electorat, i l'altre va ser l'etapa desastrosa de Liz Truss, que va provocar un enorme pànic en els mercats financers", explica Mark Wickham-Jones, professor de la Universitat de Bristol especialitzat en el Partit Laborista.

Gir al centre

El líder laborista s'ha beneficiat del desgast de la llarga etapa dels tories i ha apostat, al mateix temps, per un gir al centre que ha servit per a atraure eixos votants insatisfets. A pesar que el Partit Conservador ha tractat de posar en evidència eixe gir i ha presentat Starmer com un polític poc fiable, recordant en múltiples ocasions que va formar part de l'equip de Corbyn, el líder laborista ha aconseguit defendre's de les acusacions i presentar-se com un home capaç de portar estabilitat i moderació al país, a diferència del seu predecessor. "Per descomptat que vaig fer campanya a favor del partit en 2019, però estava convençut que anàvem a perdre", va assegurar en una entrevista a la cadena televisiva Sky News durant la campanya.

L'actual direcció del partit ha apartat progressivament als sectors més escorats a l'esquerra i ha donat cada vegada major protagonisme a un corrent que aposta per plantejaments més pròxims als del Partit Conservador en matèria de defensa, seguretat nacional i política exterior. Mostra d'eixe canvi de rumb ha sigut la seua posició sobre la guerra a Gaza i la causa palestina, un assumpte polèmic dins del seu partit i que ha provocat noves tensions internes recentment. Starmer va evitar durant mesos exigir un alto-el-foc immediat a la Franja i ha insistit en el dret d'Israel a defendre's dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre.

Responsabilitat fiscal

El gir al centre també s'ha pogut veure en el seu discurs a favor de la responsabilitat fiscal i de la contenció del gasto, cosa que li ha permés guanyar-se una imatge de gestor seriós i fiable en el pla econòmic, a ulls dels electors més moderats. L'elecció com a portaveu econòmica de Rachel Reeves, antiga treballadora del Banc d'Anglaterra, ha ajudat a afermar eixa imatge i li ha permés guanyar-se la confiança del sector empresarial, al mateix temps que ha aconseguit mantindre el suport de les classes treballadores amb la promesa de millorar els malparats servicis públics i de no pujar l'impost de la renda ni les cotitzacions a la Seguretat Social. 

En el pla migratori, el líder laborista ha tret profit de l'augment del nombre d'arribades irregulars d'immigrants a través del Canal de la Mànega –malgrat els esforços del Govern per evitar-ho– i ha criticat el pla de deportacions a Ruanda. Starmer ha tret pit de la seua etapa com a fiscal general, en la qual va perseguir grups terroristes, i ha promés acabar amb els grups organitzats que faciliten l'arribada irregular d'immigrants al Regne Unit. A pesar que ha tingut dificultats per a defendre les seues propostes en esta matèria, els votants més moderats el continuen veient com una alternativa davant el fracàs de l'actual Govern. 

Les enquestes apunten a una supermajoria del Partit Laborista d'uns 450 representants en la Cambra dels Comuns -d'un total de 650-, davant dels vora 100 representants del Partit Conservador. Però els experts coincidixen que els reptes per al nou primer ministre seran enormes, especialment si no aconseguix posar el país en la senda del creixement econòmic. 

Starmer confia que les inversions en la construcció de vivenda i d'infraestructures ajuden a estimular l'economia i permeten alleujar la càrrega fiscal a les famílies, però ha evitat prometre noves baixades d'impostos en cas de guanyar les eleccions, conscient que la taxa de creixement -del 0,7 % en el primer trimestre de l'any- encara està lluny de l'objectiu.

Suscríbete para seguir leyendo