Educació

Més de cent col·legis i instituts deixaran d'usar el valencià com a llengua base

Més de cent centres escolars i instituts passaran al castellà el curs que ve mitjançant la votació de les famílies d'estudiants que s'incorporen, la majoria a la província d'Alacant

Alumnat de l'etapa d'Infantil al CEIP Tombatossals de Castelló de la Plana el primer dia de classe d'este curs.

Alumnat de l'etapa d'Infantil al CEIP Tombatossals de Castelló de la Plana el primer dia de classe d'este curs. / Levante-EMV

Gonzalo Sánchez

Gonzalo Sánchez

La mitat dels col·legis i IES en zones castellanoparlants de la C.Valenciana deixaran de tindre el valencià com a llengua base el pròxim curs. En total són 107 col·legis, 85 de la província d'Alacant, les famílies de la qual han votat per majoria que la llengua prioritària siga el castellà. 

És una de les mesures que va aprovar el Consell per a suspendre alguns aspectes de la Llei de plurilingüisme per la via ràpida, mentres preparava un text més ampli que s'ha consumat amb la Llei de llibertat educativa, aprovada este dijous per Partit Popular i Vox en les Corts. 

El pes de les llengües (castellà, valencià i anglés) en l'ensenyament no podrà ser inferior a un 25 %, en compliment de la sentència que va tombar la Llei de plurilingüisme del Botànic. La diferència és que abans la llengua base era triada pel Consell Escolar, compost per tots els membres de la comunitat educativa -però a on Conselleria té l'última paraula-. Segons la realitat sociolingüística de cada territori, el Consell Escolar donava més pes al castellà o al valencià. 

Però això ja ha canviat, ara les famílies poden votar quina llengua base volen per als seus fills en cada curs, la qual cosa suposa una espècie de tornada al sistema de doble línia, ja que en la mesura del possible s'intentarà garantir que les dos llengües estiguen cobertes si compten amb els vots suficients. 

Alumnos de ESO de un instituto de Terrassa.

Alumnes d'ESO d'un institut. / ZOWY VOETEN

La "llengua base" és en la pràctica el 50% de les hores lectives de cada centre, deixant un 25 % per a valencià i un altre 25 % per a l'anglés. És a dir, que en el cas d'estos centres la majoria de matèries troncals s'impartiran en castellà. 

Més reformes

La possibilitat que les famílies puguen votar entra dins del paquet de reformes que el conseller José Antonio Rovira va aprovar en desembre per a suspendre part de la Llei de plurilingüisme de manera ràpida. A més d'esta, va introduir facilitats per a sol·licitar l'exempció de valencià en les zones castellanoparlants i va eliminar en estos territoris el mínim de 25 % en esta llengua provocant que, si un estudiant decidix estar exempt de valencià, no haja de fer classes d'altres assignatures en este idioma. "No té sentit que un estudiant de Requena, que està exempt de l'assignatura de valencià, estiga fent classes d'història en valencià", va assegurar el conseller llavors.

Una altra mesura que entrarà en vigor -esta copiada del Botànic, com va reconéixer el conseller- és l'homologació del C1 de valencià a tots els estudiants que tinguen un 7 de mitjana en l'assignatura de Batxillerat. La mesura ja es va trobar en el seu moment amb l'oposició dels docents i ho ha tornat a fer ara, ja que consideren que "degrada la certificació". 

Entre les novetats també estan la possibilitat de triar la llengua en la qual fer els exàmens en assignatures no lingüístiques o la flexibilització del requisit del C1 per a professors d'FP, idiomes o conservatoris de música. 

Primer día sin móviles en institutos y colegios

Primer dia sense mòbils en instituts i col·legis / Germán Caballero

Llibertat d'elecció

La mesura busca donar llibertat d'elecció a les famílies a més d'incentivar l'ús del valencià mitjançant estes homologacions en Batxilllerat. "Venim de 8 anys d'imposició, provarem ara amb el contrari, volem incentivar l'ús del valencià d'una altra manera", va explicar el conseller Rovira. 

Esta consulta és per a les famílies que accedixen per primera vegada al sistema, encara que es podrà sol·licitar cada any. La Confederació d'Ampa Gonzalo Anaya (que agrupa més de mil Ampa) va criticar en el seu moment que esta mesura era "innecessària" i "improcedent". "Les famílies ja participem en la decisió de la llengua vehicular del centre i del projecte plurilingüista a través del Consell Escolar, que és l'òrgan de representació", va criticar el seu president Rubén Pacheco. 

Sindicats educatius i Escola Valenciana van definir esta decisió com "una bomba per al valencià", mentres que experts docents van criticar que pot afectar la consecució de competències per part de l'alumnat al llarg dels cursos escolars si es decidix canviar la llengua base més d'una vegada. 

Suscríbete para seguir leyendo