Una llei valenciana per a protegir i fer valdre la costa

La costa de les tres províncies de la Comunitat Valenciana s’estén al llarg de 470 quilòmetres, la qual cosa representa una quarta part del litoral mediterrani peninsular i un 6,2 % de l’espanyol. En esta es despleguen 270 quilòmetres de platges, la qual cosa representa més de la mitat de la longitud d’una costa on viu el 80% de la població i es genera fins al 15 % del PIB regional. Esta rellevància econòmica és una realitat tan viva com els valors socials, culturals, ambientals i paisatgístics, que són una característica del territori.

Esta múltiple consideració dels valors del litoral fan d’este espai un recurs altament estratègic unit a la seua condició de component inseparable de la nostra identitat. És impossible entendre la cultura i la història valenciana desvinculant-la de la costa, de la mar Mediterrània. No en menor grau la costa valenciana és font de riquesa econòmica, d’ocupació. La major part de la nostra economia està lligada al litoral a través del turisme, la pesca, les activitats portuàries i un gran nombre de sectors econòmics consubstancials a la mar.

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, destaca que estos tres aspectes: el natural, el social i l’econòmic, “es reunixen a la Comunitat Valenciana d’una manera diferent de com ho fan en la resta d’Espanya, la qual cosa constituïx el primer motiu per la qual cosa és necessària una llei valenciana per a la costa valenciana amb la qual s’assegure un equilibri entre eixes tres perspectives”. “L’objectiu és la preservació dels valors naturals, que es respecte i protegisca la nostra identitat costanera i alhora que s’exercisquen de la manera més eficaç i eficient possible totes les activitats econòmiques que permeten generar ocupació i riquesa”, remarca la consellera.

Regressió

La regressió de la costa valenciana ve produint-se des de fa dècades per la conjunció de diverses causes en les quals juga un paper fonamental el canvi climàtic, encara que la falta d’actuacions de regeneració també és clau per a la seua deterioració. La morfologia mateixa de la costa valenciana, amb molts quilòmetres de costa plana i, per tant, exposada, és substancialment diferent de la cantàbrica o l’atlàntica. Té òbvies similituds amb la resta de costa mediterrània, però amb nombroses particularitats respecte a altres comunitats riberenques del Mediterrani.

Totes estes raons són les que han motivat el Consell que presidix Carlos Mazón a elaborar una llei de protecció i ordenació de la costa valenciana perquè siga la mateixa Generalitat la que assumisca la responsabilitat de l’ordenació del seu litoral i fer-ho de la manera adequada perquè els usos, les activitats i els assentaments humans siguen compatibles amb la protecció del medi ambient.

La gestió autonòmica és, sens dubte, la idònia per a l’ordenació del litoral. Pels mateixos motius que ho és per a l’ordenació territorial, és a dir, per a garantir una ordenació de l’espai realista, raonable i eficaç, per a crear una planificació costanera coherent i adequada a la singularitat de la costa valenciana, però sense envair les competències estatals sobre el domini maritimoterrestre.

Norma autonòmica

És més, amb la norma autonòmica es complementa la legislació estatal, especialment per a dur a terme les prevencions i adaptacions necessàries per a afrontar els riscos. També pels mateixos motius, la futura norma —que ara està en període d’exposició pública— compta amb els ajuntaments costaners, que, com a gestors més pròxims al territori, no sols no han de ser ignorats per les normes que ho regulen, sinó que han de ser partícips actius de la gestió i protecció de la seua costa.

La situació actual i el futur de la costa valenciana, la seua conservació sostenible, és crucial i ho serà més en les pròximes dècades. Per això, la Comunitat Valenciana, a través de la capacitat legislativa de les Corts, ha d’actuar en pla normatiu per a oferir instruments suficients i adequats que permeten protegir els ecosistemes, afrontar les condicions derivades del canvi climàtic i afavorir el desenvolupament sostenible.

La futura llei de protecció i ordenació de la costa valenciana s’ha dissenyat per a complementar la legislació estatal, a la qual en cap moment pretén substituir. Tampoc està en l’ànim de la Generalitat exercir una competència delegada, sinó, desplegant les seues legítimes competències des de la lleialtat institucional, oferir solucions en les matèries d’ordenació territorial, ordenació del litoral, urbanisme, medi ambient, administració de costes o ports.

Suscríbete para seguir leyendo