Les restes neandertals de Tina s’exposaran al Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València (Mupreva), depenent de la Diputació de València, acollirà les primeres restes conegudes d’un infant neandertal amb síndrome de Down. La institució va donar a conéixer la notícia ahir, a les seues xarxes socials. Es tracta de les restes aparegudes en la Cova Negra de Xàtiva, que recentment s’han convertit en una troballa internacional en demostrar que les comunitats neandertals cuidaven dels seus xiquets depenents.

L’estudi interncional el va dur a terme un equip d’investigadors, entre ells de la Universitat de València, i ha publicat els seus resultats en la revista Science Advance. Ahir, el Museu de Prehistòria de València va anunciar que les restes analitzades passaran a formar part de la seua col·lecció permanent. En concret, es tracta d’un fragment de petromastoide d’un neandertal de sis anys —anomenat Tina per les científiques— i estarà a les sales permanents de societats caçadores i recol·lectores a partir de la pròxima tardor, segons informa el museu.

Com recorda la Universitat de València, la Cova Negra de Xàtiva constituïx un dels referents del Museu de Prehistòria de València i gran part de la sala dedicada als neandertals ja es nodrix de les troballes i la investigació duta a terme al jaciment, on ara també s’afegiran estos ossos. 

Declarat Bé d’Interès Cultural, les primeres excavacions al jaciment es remunten a l’any 1928 i a Gonzalo Viñes, que en descobrir un os parietal neandertal, va aconseguir que aquesta cova passara a formar part de la llista de jaciments neandertals a Espanya. Una segona excavació, als anys 50, portaria de nou resultats, si bé van ser les campanyes dirigides per Valentín Villaverde, a partir de 1981, les que van obtenir-ne més. De fet, va ser sota la direcció d’este catedràtic emèrit de Prehistòria de la UV, quan una excavació el 1989 va extraure la resta de l’ara anomenada xiqueta Tina. 

«Un dels aspectes més interessants del conjunt neandertal recuperat a Cova Negra és l’alt nombre de restes infantils, així com la presència escassa de marques d’origen antròpic, a diferència del que s’ha assenyalat en altres conjunts peninsulars i francesos, i per contra, l’existència d’una resta cranial infantil amb marques d’un animal carnívor», recalca el prehistoriador.

A més, explica que la tecnologia actual «ha permès analitzar la resta i obtenir unes conclusions impensables fa 35 anys», destaca Villaverde respecte a la importància de les restes fòssils d’aquesta cova, habitada fa entre 300.000 i 60.000 anys. D’ahí, la notícia que es va conéixer la setmana passada i que, per primera vegada, confirmava que els neandertals cuidaven els seus xiquets, no necessàriament els seus fills, i per tant el grup cooperava entre si. 

En el cas de Tina, l’estudi ha detallat que era una xiqueta amb un alt grau de dependència en tindre, a més de Down, greus problemes a l’oïda que li provocarien forts vertígens a més d’una sordera.

Investigant des de 1927

Entre el 2013 i el 2017, amb la codirecció d’Aleix Eixea, també professor de Prehistòria de la UV, es va dur a terme una segona fase d’excavacions a la Cova Negra per a millorar la informació bioestratigràfica a partir de l’obtenció de micromamífers i quiròpters. La participació d’un ampli equip interdisciplinari ha sigut clau per a l’avanç de la recerca durant estos anys. Tots estos treballs de la Universitat han estat en col·laboració amb el Museu de Prehistòria de València, que ja ha anunciat que este estiu emprendrà nous. 

El seu pla anual d'excavacions arqueològiques, que es duran a terme este mes, agost i setembre, serà a la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, la Cova Foradada d’Oliva, el Pico de los Ajos de Yátova i la Cueva del Sapo de Chiva. Es tracta d'un programa d'actuacions que comprén un ampli marc cronològic, concretament des del Paleolític inferior fins a l'època dels ibers.

La realització d'excavacions arqueològiques per part del Servici d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de la Diputació de València és una de les activitats bàsiques que conformen la labor investigadora d'este centre des de la seua creació el 1927. La Cova Negra va ser un dels primers indrets treballats.

Tina, la niña neandertal con síndrome de Down que sobrevivió en Xàtiva

Arqueología al sol: Trabajar en un yacimiento en verano