La Morera, la muixeranga més esvelta

Conta la tradició que la Mare de Déu de la Salut fou trobada en 1247 dins del tronc d’una morera, en l’antiga alqueria d’Algemesí. Des d'eixe moment, la seua devoció no va parar d'augmentar, sobretot entre els segles XVII i XVIII, fins al punt que cap a la dècada de 1680 la seua festa es va convertir en la celebració de tota la vila, no només d’un carrer. Després del V Centenari de la troballa (1747) la festa va quedar instituïda i completada quasi definitivament com la coneixem hui en dia, encara que amb posterioritat s’han inclòs alguns elements nous que, amb el pas del temps, han passat a formar part de la celebració.

Com és ben sabut, un dels elements més destacats de la festa de la Mare de Déu de la Salut (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2011) és la dansa de la Muixeranga, que actualment compta amb dues colles, la més antiga de les quals, la Muixeranga d'Algemesí (amb vestit arlequinat roig, blanc i blau), nasqué en 1973 quan un grup de veïns d'Algemesí impediren la desaparició d'aquest ball. Des d'aleshores, de la mà del mestre Tomás Pla, es crearen noves construccions humanes, com l'Alta de Sis, la Sénia, la Tomasina o la Morera, de la que ens ocuparem hui.

La Morera va ser creada en 1995, segurament per fer front a la dificultat d'alçar el pi o pilar de cinc i com a alternativa a aquest. Així doncs, es va idear una estructura de cinc pisos, sobre una base de quatre baixos en dos parelles enfrontades, sobre la qual es posa un segon pis format per dues persones amb els caps junts, l’esquena encorbada i els braços travats, i sobre aquests es posa un pilar de tres, posant la base del pilar els peus sobre els bescolls dels segons. (4-2(+1)-1-1-1). Un muixeranguer, el puntal, des de dalt de la pinya subjecta el tercer o primer muixeranguer del pilar. Per bastir-la calen al voltant de seixanta persones. El resultat és una figura esvelta, de formes airoses i àgils. És també una de les figures més espectaculars i que requereix una tècnica depurada per part dels muixeranguers del tronc.

Aquesta complexitat tècnica fa que fins ara només cinc colles del panorama muixeranguer l'hagen feta: la Muixeranga d'Algemesí, la Nova Muixeranga d'Algemesí, la Muixeranga de la Safor, la Muixeranga d'Alacant i la Conlloga. Aquesta última colla la convertit quasi en la seua figura de cinc fetitxe, ja que és la que més vegades han fet a plaça amb diferència i amb la qual arranca moltes actuacions.

Diversos pinets dobles

En moltes ocasions, la Morera no es planta a soles, sinó que es combina amb altres muixerangues, com quan es fa al costat de diversos pinets dobles (o pilars de quatre), arribant a formar un Cinc d'Oros (combinació de gran espectacularitat visual formada per cinc muixerangues, amb quatre torretes formant un quadrat, i amb la Morera al centre, si ve al cas), una Sénia (amb la Morera fent d'eix central estàtic mentre tres o quatre pinets li peguen la volta) o en forma de Moreres geminades (dues Moreres simultànies).

Tot i que la data de la “partida de naixement” de la Morera és del 1995, es coneix per fotografies antigues (com aquella de març del 1934 de l'actuació de la Muixeranga a les Falles de València) que existia una figura molt semblant però sense la pinya, amb un resultat de quatre pisos (2(+1)-1-1-1). Es desconeix el seu nom original, però amb el temps va ser batejada amb el nom de La Branca. Aquesta figura va ser recuperada per la Nova Muixeranga d'Algemesí en 2012, i actualment són vàries les colles que la fan.