Carles Cano: “La narració oral ens ensenya a escoltar, un benefici clau actualment”

Des d’aquest dimecres 3 de juliol, i fins al divendres 5, el Museu de la Rajoleria de Paiporta acull les ‘II Jornades d’Oralitat Llorenç Giménez’, la iniciativa organitzada per l’Associació Cultural el Barranc. Carles Cano, narrador i escriptor, explica per a Va de Llibres! les motivacions d’aquesta nova edició i reflexiona al voltant del lloc en el qual se situa la narració oral enmig d’un món que no deixa d’accelerar-se.

P: La segona edició de les jornades manté l’equilibri entre propostes teòriques i pràctiques. Amb quina intenció s’ha coordinat la programació d’enguany?

R: Volíem que fora variada, que reivindicara el valor de la tradició oral des de la seua diversitat, i que es pogueren sentir altres accents. De vesprada hi haurà xerrades, comptarem amb Rafael Beltrán, Catedràtic de la Universitat de València, qui parlarà sobre les endevinalles, una branca molt important de l’oralitat; Joan Borja, escriptor i mestre de la Universitat d’Alacant, qui planteja una ponència sobre criatures fantàstiques de l'imaginari popular valencià, i Caterina Valriu, de la Universitat de les Illes Balears, qui en la seua conferència reivindicarà que s’ha de continuar llegint els contes tradicionals i per què se’ls ha de llevar l’etiqueta de sexistes. D’altra banda, durant les nits tindrem contes, en aquest cas amb les catalanes Noemi i Mon i ‘La persistència de les pedres’, l’actuació de NANO i, finalment, de nou amb Caterina Valriu.

P: Presència transversal de figures universitàries, un espai que pot semblar llunyà a la tradició oral.

R: Parlem de persones clau dins de l'etnopoètica, preocupades per la nostra tradició. Continuem pensant que aquests conceptes, la literatura popular, les endevinalles… tenen un espai dins del món científic.

P: Quin lloc ocupa l'oralitat en el món immediat de les xarxes socials?

R: La narració oral té molts beneficis clau en el món actual: ensenya a escoltar, a veure què pensen els altres, obri la ment i crea un corrent d'afectes que no genera cap altra cosa. Per exemple, és importantíssim que els mestres conten als seus alumnes, és una ferramenta, encara que no m'agrada dir-ho així, perquè l'aula siga un espai lliure, amable i afectiu, aspectes necessaris a l'hora d'aprendre. Som éssers orals, l'oralitat ha de tindre un espai i com millor parlem i escoltem, millor serà per a tots.

P: Com deies, també centrareu la mirada en l’imaginari popular valencià. Sembla que cada vegada ens distanciem més d’aquest univers tradicional que es transmet a través de la paraula oral, però, quina és la seua importància per a un poble?

R: Les característiques d’un poble, la seua pàtina i color, les defineix el seu imaginari, els monstres i personatges únics amb els quals et sents identificat. Els refranys, endevinalles, cançons populars, són el que fa que algú se senta d’algun lloc i que senta orgull per eixe lloc, poble i llengua.