Malalts

Vicent Josep Escartí

Vicent Josep Escartí

L'excel·lentíssima senyora alcaldessa de València, Maria José Català, en declaracions als mitjans de comunicació, fa pocs dies va dir que no volia posar una banderola pel dia de l'Orgull gai al seu ajuntament perquè, si ho feia -com sí que ho va fer l'any passat, per cert-, es veuria obligada a penjar pancartes referides a altres malalties. Com es pot ben suposar, no m'opose gens a què les institucions públiques recorden especialment els malalts que necessiten una major atenció i, sobretot, majors inversions econòmiques per part dels governs, per tal d'ajudar-los. El que no acabe de veure -a no ser que Catalá siga ara doctora en medicina i s'haja traslladat al segle XIX-, és que al col·lectiu gai el considere malalt. I reitere el meu respecte i solidaritat amb tots els malalts.

Al segle passat, l'OMS ja va establir que l'homosexualitat -i la resta d'opcions sexuals que s'inclouen sota la denominació de LGBT-, no és cap malaltia. Ara bé: que el 2024 una senyora en el partit de la qual hi ha hagut ministres obertament gais i casats, i que compta i ha comptat -i comptarà- amb responsables i càrrecs declaradament o no gais -fins i tot excel·lentíssims alcaldes i alcaldesses com ella mateixa-, ara diga que es tracta de persones malaltes, insulta la ciutadania.

No puc visualitzar tots aquells dirigents del PP -vius o morts, dins l'armari o no-, anant als hospitals, per causa de la malaltia novament diagnosticada per la senyora Catalá -la qual estic segur que, després de dir-ho, es va penedir de seguida. Perquè a mi em pot insultar, però no li votaria mai, diga el que diga, sobre l'homosexualitat. Però el problema el té amb els seus votants, a qui ha considerat malalts, sense mostrar-se respectuosa amb les seues opcions sexuals, totes dignes, sempre que no atempten contra ningú.

Una dita valenciana que m'agrada recordar en aquests casos fa, més o menys: "El que no en tinga, que n'espere". Perquè la naturalesa humana és tan diversa, tan imprevisible i tan sàvia, que a tots aquests que es consideren custodis de la moral (?), ja els tocarà -si no ho tenen ja- un germà, un cosí, un fill, un net o un pare obertament o no lgbt i ho veuran de forma diferent.

València és una ciutat oberta, diversa i plural. És la meua opinió. I no es mereix aparéixer en els informatius del món per declaracions com les que ara comente, de la senyora alcaldessa. València es mereix una representant millor; o, almenys, que sàpia rectificar. Pel bé de tots. Fins i tot, pel seu bé.