Muixerangues: On assagem?

Un dels problemes que sempre han d'afrontar les diferents colles, grans i menudes, és el de trobar un local apropiat on poder assajar

Sènia al Cau de la Conlloga.

Sènia al Cau de la Conlloga. / Carmina Ribés

Maria Vázquez

Els assajos són una de les parts més importants de les colles muixerangueres: són la preparació per a les futures actuacions (mai són improvisades) i serveixen per a aprendre, per a practicar, per a provar les figures, per a qui ningú es faça mal, per a guanyar rapidesa a l'hora de muntar i desmuntar la figura, per a provar posicions diferents. Assajar és indispensable per a fer les muixerangues amb total seguretat i confiança.

I per a assajar cal un local, però són pocs els llocs que reuneixen les condicions necessàries: han de ser grans i tenir un sostre alt. A banda, haurien de comptar amb sòl atenuant (en cas de caiguda i que a més aïlle i protegisca els peus nus), barres, espatlleres, xarxes...

Aquests condicionants creen dificultats per trobar un local d'assaig adequat, que de vegades porta anys per a solucionar i comporta molta pèrdua de temps en negociacions amb institucions i governs locals, que canvien de color a cada legislació. Són moltes les colles que es converteixen en "nòmades" canviant el lloc d'assaig ara i adés, encara que els ajuntaments, en molts casos, posseeixen locals o naus expropiades abandonades.

La Muixeranga de Sueca, com ens explica la seua presidenta Andrea Oller, no té un lloc fix on poder assajar. "Vam estar al vell gimnàs de l'institut durant uns quants anys, amb condicions nefastes: goteres, vidres trencats... Després hem passat per alguns col·legis concertats que ens cedien el gimnàs o el pati. Actualment, l'ajuntament ens deixa un local, el que estiga disponible en eixa data, i a l'estiu assagem a l'aire lliure, però no comptem amb cap element de seguretat passiva, a banda dels cascs, ja que els espais cedits no són nostres".

Un cas semblant és el que pateix la colla de la Marina Alta que assaja a locals cedits per ajuntaments quan estan disponibles: el Trinquet de Dénia o el pavelló d'esports del Ràfol d'Almúnia i quan arriba el bon oratge, els assajos també tenen lloc a l'aire lliure.

Altres colles com la Carabassota de Guadassuar i la Socarrà de Xàtiva, assagen a locals municipals, on han estan instal·lades barres a la paret pagades pels mateixos ajuntaments. A Xàtiva tenen lloc per guardar tot el material de la colla: cascs, faixes, cadires..., i a l'hivern es traslladen al CEP Golzalves Vera, "per evitar el fred i estar més arrecerats" diu Neus Bataller, cal recordar que a les muixerangues els peus van descalços, sobretot la xicalla.

Molts són els col·legis i escoles que cedeixen els centres a diferents muixerangues, com La Jove de València, que assaja al Col·legi Públic Municipal de Benimaclet. Aquesta colla, no és l'única que té una seu on fer reunions i altres actes, però assagen a un lloc diferent.

Assaig Muixeranga de Sueca al pati d'una escola.

Assaig Muixeranga de Sueca al pati d'una escola. / Pau Viel

La Muixeranga de la Safor realitza els assajos a un local cèntric i gran de l'ajuntament que comparteix amb altres associacions i agrupacions locals. Consta de dues parts: una espaiosa amb sostres alts on es fan els assajos i l'altra amb aire condicionat on se celebren les reunions i es fan sopars, entre altres activitats.

També hi ha colles que han tingut el valor i la força de llogar un local, algunes amb molts membres com la Nova d'Algemesí i la Conlloga de Castelló, lloguer que paguen amb quotes i actuacions. I altres de menys nombroses, com la Muixeranga de Cullera, que a banda de les quotes i les actuacions, compta amb una xicoteta subvenció de l'ajuntament. De totes maneres, totes ens conten que fan malabarismes per a poder pagar cada mes, no sols el lloguer, sinó també la llum, l'aigua i altres despeses.

La seu d'una colla muixeranguera, no és sols un lloc on assajar, també és on es desenvolupen activitats socials i culturals: reunions, assemblees, dinars o sopars, xarrades, presentacions de llibres, on es guarden cascs, material... Un bon local pot ajudar les colles a incorporar nous membres, a crear llaços d'unió i cultura. Un espai de trobada i de socialització segur on xiquets, joves (i no tan joves) poden gaudir d'oci alternatiu i on s'aprenen valors mentre es fomenta una tradició valenciana.