L’Alta de Sis, la senyora de les muixerangues

Durant molt de temps la muixeranga de major altura que es feia a Algemesí tenia cinc pisos, per això era coneguda com l’«Alta», ja que cap altra la superava. Aquesta hegemonia començà a trencar-se el 3 de setembre de 1982, en un assaig de la Muixeranga d’Algemesí per preparar la festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquell dia, convocats pel mestre Tomás Pla, els muixeranguers acudiren per provar una cosa nova, un repte fins aquell moment mai intentat: mirar d’alçar una muixeranga de sis pisos. Aquell dia, tot i que van arribar a coronar-la, l’estructura es va enfonsar per un costat i va caure.

Calgué esperar disset anys per a veure-la de nou, però, ara sí, a plaça, en setembre de 1999. Des d’aleshores, és habitual que òbriga les processons de les festes de la Mare de Déu de la Salut.

En 2003, en la IV Trobada de Muixerangues d’Algemesí, la Nova Muixeranga va aconseguir fer-la també, sota la direcció de la mestra Ester Ferrer. No obstant això, l’Alta de Sis no s’ha quedat tancada a Algemesí, sinó que s’ha vist en altres poblacions arreu del País Valencià i de Catalunya: Carcaixent, Vilafranca del Penedès, Alacant, Castelló de la Plana, Tarragona, Alzira i Gandia.

L’Alta de Sis (hi ha qui l’anomena Sisena) segurament és la que presenta més complexitat a l’hora de fer de totes les muixerangues del repertori algemesinenc. Té una estructura (6-6-4-2-1-1) de 6 baixos, sis segons, 4 terços, 2 quarts, alçadora i xiqueta. Per facilitar la pujada se solen utilitzar escales. Evidentment, la principal dificultat rau en l’altura, ja que es tracta d’una torreta dalt de dos pisos, que pot arribar a gairebé els 9 metres d’altura en total, però també el fet que es puga obrir o que es perden les mides. Un altre inconvenient és la quantitat de persones necessàries per a muntar-la, que ronda, comptant el tronc i la pinya, les 150 persones aproximadament.

Aquest elevat nombre de persones dificulta assajar-la completa, per això se sol provar en dues parts: per una banda, el peu, normalment fins a quarts o l’alçadora, i per altre el remat net, és a dir, sense la pinya i la base, que ha esdevingut figura amb entitat pròpia amb el nom de Xopera.

Sis baixos amb contraforts

Per bastir-la cal situar els sis baixos de forma arrodonida agafats per les faixes, amb els contraforts darrere i agulles dins de tronc, per no deixar cap espai, ajudar els segons i sevir de nexe comunicatiu entre la base i el pis superior. La base es completa amb les primeres mans i els vents, i després la resta de la pinya amb els cordons distribuïts uniformement.

Sobre aquest primer pis pugen els sis segons, drets sobre els muscles dels baixos, i dalt d’aquests els quatre tercers, que pugen per un rengle de manera alternada fins a ubicar-se dos oberts i dos tancats. Per aquests últims pugen els quarts, que també queden oberts, i sobre aquests, l’alçadora i el xiquet o xiqueta. L’execució de tot plegat ha de ser ràpida i segura, per evitar que es deforme o que els pisos inferiors patisquen en excés.

Existeix una altra muixeranga de sis pisos, la Dolçaina, més esvelta que l’Alta de Sis i d’estructura 4-4-3-2-1-1, que fins ara només ha estat feta per la Nova Muixeranga d’Algemesí. Pot ser amb el temps n’apareguen noves de sis pisos, o fins i tot de set. També és possible que, en el futur, altres muixerangues s’unisquen al selecte grup de les colles de sis.