Ana Maria, Pilar i Fani Úbeda, les primeres dones muixerangueres

La participació de la dona en el ball de la Muixeranga no és un fet tan recent com s’havia pensat en les últimes dècades. Les germanes Ana María, Fani i Pilar i Úbeda León van ser, possiblement, les primeres dones que es vestiren de muixerangueres per a participar en les processons de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Ana María, Fani i Pilar van nàixer el 1954, 1958 i 1962, respectivament. Les tres eren filles del mestre de la Muixeranga Salvador Úbeda Gómez, un jornaler del camp amb una extensa família -dotze fills-, que va dirigir el ball des de finals dels 60 fins el 1973. En aquells anys la muixeranga va esdevindre un ball quasi familiar, ja que hi participaven la major part dels dotze fills del mestre alguns cosins, tios i amics molt pròxims a la família. Cal recordar que només hi havia trenta trages disponibles que eren propietat de l’Ajuntament.

Ana María i Pilar recorden com va ser la decisió de son pare, que no s’ho va pensar dos voltes a l’hora de comptar amb elles per a formar part de la muixeranga, igual que amb la resta de germans: «Érem menudes, devíem tindre sis o set anys d’edat, i mon pare ens va tallar el monyo per a poder vestir-nos de muixeranguers i eixir en la processó com si fórem xicons. A més no portàvem arracades a les orelles». La reacció del públic no anava més enllà de la sorpresa inicial: «No recordem cap problema o mal comentari quan la gent s’adonava que érem xiquetes, només la sorpresa que produïa aquest fet».

Les germanes recorden que van participar quatre o cinc anys en la Festa i que coronaven diversos tipus de muixerangues: «Féiem pinets de 3 i de 4 pisos, l’Alta de 5, l’Oberta, el Banc, la Torreta… Ens agradava molt entrar a les cases pel balcó, perquè la gent ens tractava molt bé: a banda del carinyo i l’afecte, sempre ens oferien alguna cosa de beure i de menjar. […] L’enterro també era un moment especial, tot el grup participava en l’escena i alguns interpretaven tan bé que fins i tot ploraven de la pena». Malgrat el caràcter desenfadat i espontani del ball, la colla no improvisava la seua actuació, sinó que assajava amb dedicació i compromís setmanes abans de la Mare de Déu; es reunien al parc, enfront de l’institut. Fins i tot -conten Ana Maria i Pilar- practicaven la tècnica amb son pare i els germans a casa. De fet les caigudes durant la processó eren escasses, cosa important ja que no eren prou gent per a formar la pinya.

Pel que fa a les processons, les germanes recorden que s’ho passaven d’allò més bé i que sentien molta alegria en veure com la gent els aplaudia i valorava el que feien. El tema dels músics també ha canviat molt, ja que aleshores només els acompanyaven un o dos dolçainers i tabaleters. La figura del botarga, però, no ha variat, llavors ja acompanyava la colla demanant la voluntat per a la Muixeranga. El que sí que ha desaparegut és el recorregut que feien per les cases i carrers del poble en acabar la Festa de la Mare de Déu per a arreplegar tot el que la gent oferia a la colla com a mostra d’agraïment: fruita i menjar, sobretot melons. Dècades després, Ana Maria i dos germans més, Salvador i Pepe, van tornar a vestir-se de muixeranguers per a eixir en la Mare de Déu.

Ana Maria, Fani i Pilar són tres dones valentes i pioneres: les primeres xiquetes que s’enfilaren a una muixeranga en una processó davant de tot un poble i que van rebre el suport i l’afecte de tota la gent. Tres muixerangueres que van nàixer en una família muixeranguera fins al moll de l’os, els Úbeda, que van saber conservar la nostra tradició centenària amb orgull i sacrifici.