Retrospectiva: 15 anys de muixeranga a la Marina Alta

El 2008, quan començàrem el projecte de muntar una muixeranga a Pego, el panorama era molt diferent del d’ara. El fet muixeranguer era completament desconegut per la majoria de la societat valenciana. A la desfeta del segle XX, només havia resistit Algemesí, a l’Alcúdia s’havien recuperat els Negrets als anys 80, i a l’Olleria el Ball dels Locos, als 90. A banda teníem altres tradicions al voltant de les torres humanes com la «Mojiganga de Titaiguas», els Varetes del Forcall i els Dansants de Peníscola, que encara eren més desconegudes. 

El segle XXI començava amb la recuperació de la muixeranga a Gandia i poc després a Sueca i a València. Localitats que tenien referències històriques sobre torres humanes. Al nostre cas, per primera vegada muntàvem una colla a un poble amb cap referència històrica de torres humanes, a més del fet d’allunyar-nos del bressol muixeranguer de la Ribera i passar a la demarcació provincial d’Alacant. 

En aquella primera dècada dels 2000, arribaren a fer una primera Federació de Muixerangues, que bàsicament servia per a organitzar un aplec anual, on no acolliren a les colles noves. El novembre de 2008, ens trobàrem a Pego les tres colles que no convidaren a l’aplec de la Federació: la Muixeranga de València, la Muixeranga de Carcaixent (nascuda també aquell any, i que va tindre un curt recorregut) i nosaltres. Aquella actuació, ens va servir per a consolidar la colla i estrenar al nostre poble els famosos trages de pantalons quatribarrats, que reproduïen la bandera de Pego. 

Aquell any el seguiren tres de «sequera» on no van aparéixer colles noves, però les que existien anaven trobant-se i fent llaços. Els aplecs deixaren de fer-se i va arribar el 2011 amb la declaració de la festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, quan es produí una verdadera explosió muixeranguera, en la que en els cinc anys següents, es va duplicar la quantitat de colles. Nosaltres, en eixe moment estàvem en plena crisi, la xicalla havia crescut i ja no participaven en la colla, i els pares a poc a poc deixaren de vindre, estiguerem uns anys sota mínims, on a falta de poder fer bones actuacions, ajudàrem a nàixer a les noves colles emergents, mentrestant, obrírem la colla a la comarca, i poc a poc tornàrem a créixer i a recuperar-nos. El 2017, aprofitant que estàvem començant les converses per a la creació d’una nova federació, decidírem fer un gran canvi per a adequar-nos a la realitat de la colla, i entrar-hi ja com a Muixeranga de la Marina Alta. Amb el canvi, conservàrem el verd i el blanc a la vestimenta, però deixàrem d’utilitzar els pantalons quatribarrats. 

Finalment, el 2018 es va crear la Federació, des de la base de la integració de totes les colles, per a crear un espai on debatre i definir què són les muixerangues, consensuar la nomenclatura de les figures, i mirar-nos a l’espill per veure que fèiem als carrers, a que li déiem muixeranga, i què no ho era. 

El cert és que arribàrem a aquell consens, pel moment de maduresa que es vivia al conjunt de les muixerangues. Les tradicionals entengueren que la proliferació de colles era una realitat a la qual havien d’atendre, i les noves entengueren que allò era una tradició que calia respectar. 

Eixa maduresa també es va veure en el nostre cas, en què ens va fer superar la quarta alçada, i no només a nosaltres, aquell 2018, també la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga d’Alacant i la Muixeranga de Xàtiva feren muixerangues de 5 alçades per primera vegada. 

Ara mateix vivim el millor moment de la història de les muixerangues, és una tradició coneguda per la societat valenciana, tenim més colles que mai i amb les colles amb més membres que mai. Certament, en 15 anys ho hem canviat tot.