Diada de muixerangues i falcons a Gandia

La capital de la Safor tornà a ser l'amfitriona d'una diada on van actuar, a més de la colla local, la de Sueca i Vilafranca

La façana de l'Ajuntament de Gandia va ser l'escenari dels pilars de comiat

Roscana de la Muixeranga de Sueca.

Roscana de la Muixeranga de Sueca. / Pau Viel

Maria Vàzquez - Muixeranga de Sueca

El passat dissabte 30 de setembre, les muixerangues i els falcons ompliren de colors i de figures humanes els carrers i les places de Gandia en plenes Festes Majors, on a més de la colla local, van actuar la Muixeranga de Sueca i els Falcons de Vilafranca.

Gandia tornà a ser l’amfitriona d’una diada on es va demostrar a oriünds i a forasters, la nostra manera de mantenir la cultura i les tradicions.

La Safor, colla recuperada l’any 2002, la Muixeranga de Sueca, també recuperada l’any 2005 i els Falcons de Vilafranca, nascuts a 1959, van reunir-se i enfaixar-se a la plaça Prado. D’allí van eixir en cercavila, acompanyats en tot moment pel tabal i la dolçaina de la colla: Safor i de les gralles de la mateixa colla dels Falcons, fins a la plaça Major, on van oferir al nombrós públic tres rondes individuals.

La Muixeranga de la Safor va estrenar una nova figura de 5 alçades, anomenada: el Llidoner (nom que pren de l’arbre centenari d’Ador), que no deixà a ningú indiferent amb el remat d’un pilar de 3 net. Els morats continuaren amb una Sènia doble i amb l’Auriba (figura també de 5, dissenyada per un membre d’aquesta colla en honor al poble d’Oliva, que es muntava per primera vegada a la capital de la Safor).

La colla de Sueca, de roig i blanc, va aixecar una Roscana sense desplegar, un Remat d’alta de 5 net (la pinya no toca en cap moment el tronc de la figura) i un Fadrí amb agulla, figura que els caracteritza, ja que l’han realitzada en nombroses actuacions. Es tracta d’una composició esvelta on el pom de dalt acaba amb dues alçadores i un xiquet obert, en baixar aquest entra per dins. Quan la figura es desmunta, queda un pilar de tres.

Escala del Falcons de Vilafranca.

Escala del Falcons de Vilafranca. / Miquel Blasco

Mentre que els Falcons, amb camisa i pantalons blancs i faixa verda, deixaren la plaça bocabadada amb les seues figures de gran vistositat: l’entrada a plaça ja creà expectació amb un pilar de 4 caminat. Després ens delectaren amb una escala de 9 (les xiquetes i els xiquets, pugen pels laterals com si d’una escala es tractés), una pira (la base es composa de quatre persones: dues agenollades, l’una enfront de l’altra i dues acotades, també l’una enfront de l’altra. La resta de pisos es van col·locant amb la mateixa disposició i sobre l’esquena dels falconers, no sobre els muscles, com es fa als castells o a les muixerangues).

És una figura, com ells mateixos expliquen a la seua pàgina web, de gran dificultat tècnica i que requereix una gran preparació. I deixaren per a l’última ronda, una piràmide dreta, considerada, per a molts, la figura més espectacular de la colla.

Construccions acrobàtiques

Els falcons són torres humanes, una manifestació gimnàstica i acrobàtica apareguda a Catalunya a inicis del segle XX, tenint com a referència els Sokol (falcó en txec). En les seves actuacions els falconers fan construccions acrobàtiques, que recorden els castells o les muixerangues, però amb molts menys participants i sense pinya. Algunes de les figures són estàtiques, però moltes són en moviment.

La façana de l’ajuntament de Gandia va ser l’escenari dels pilars de comiat, un dels moments més emotius i colorits de l’actuació. Les tres colles alçaren pilarets, pilars de 4, un pilar de 4 aixecat per sota i fins i tot, els Falcons, un pilar de 5 aixecat per sota net, on totes les xiquetes i xiquets van poder participar, sota la mirada d’una plaça plena de gom a gom que rebentà en aplaudiments.

La germanor, que caracteritza les muixerangues, quedà patent amb l’ajuda que es brindaren en cada construcció per reforçar les diferents pinyes multicolors i que acabà en un sopar com a colofó final.

Una diada que sense dubte, posà el llistó molt alt per la varietat de figures i per la seua complexitat.