El valencià compta a partir de hui amb un llibre més de referència: «Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La reconstrucció d'una llengua moderna de cultura des de la diversitat», una obra d'Antoni Fernando que estudia en profunditat del treball de Pompeu Fabra sobre el català i el seu domini lingüístic i com es va completar amb les modificacions de Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll. Com que l'autor català no coneixia bé el valencià i el mallorquí i com que la morfologia era incompatible en alguns aspectes del lèxic, va deixar en mans dels escriptors valencians i mallorquí la seua aportació al anàlisi de la llengua.
«Es una codificació unitària en el fons però flexible i diversa en la forma», va assegurar ahir Ferrando, catedràtic emèrit de Filologia Catalana i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua . «Sanchis i Moll van adaptar el fabrisme al valencià, la ortografia i la sintaxi és la mateixa, però la morfologia canvia» explicà l'autor abans de presentar el seu llibre a La Nau. Va ser Fabra qui va animar als valencians a posar ordre i determinar les bones formes que s'havien de vehicular per a valencians i mallorquins. «Varen completar i adaptar l'obra de Fabra», va sentenciar.
Ferrando ha estudiat en profunditat este procés de nodrir l'obra de Fabra i com l'autor va estar cada vegada més obert i receptiu a conéixer el valencià i les quatre visites que va fer a la Comunitat Valenciana per tal d'apropar-se més a la realitat sociocultural i lingüística del territori.
El llibre, que es presenta en el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, Ferrando també aborda al seu llibre com el referent català va impulsar i demanar que les relacions institucionals entre Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana foren luïdes i bones en temps de la Republica.
En la mateixa línia que Fabra va impulsar, la presentació del llibre editat per la Universitat de València va servir com a reunió dels tres directors generals de política lingüística de les tres comunitats autònomes. Ruben Trenzano ho va fer per part de la Generalitat Valenciana, Marta Fluxà per les Illes Balears i Ester Franquesa per la Generalitat de Catalunya.
«Fabra es l'arquitecte de la llengua catalana i Sanchis Guarner l'adaptador al valencià de les normes catalanes i Moll al balear» va assenyalar Trenzano per a posar l'accent en la importància que este llibre té en l'estudi de la llengua. «Recopila tres sensibilitats, tres maneres de treballar que nosaltres com a Botànic hem volgut impulsar a través de l'acord de Palma», va dir Trenzano, per a qui és fonamental la comunicació i la unió entre les tres administracions.
La directora general balear, Marta Fluxà, per la seua banda, va destacar que l'obra incorpora tot allò que va aportar el menorquí Moll i el valencià Sanchis Guarner, que varen facilitar una «visió global» dels territoris que compartixen llengua. «Té el seu reflex a nivell institucional amb esta triple representació de directors generals i l'obra a nivell lingüístic, filològic i històric», va explicar Fluxà.
