Notícia sorprenent sobre Sant Domènec

Fa quinze dies es publicava una notícia desconcertant: l’antic convent de Sant Domènec havia entrat en la llista roja que elabora Hispania Nostra amb béns patrimonials en perill. Després d’assimilar el primer impacte, tocava reflexionar.

Primerament cal preguntar-se què és Hispania Nostra i com funciona? És una associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública, que es dedica a defendre, salvaguardar i posar en valor el patrimoni cultural i natural espanyol. A més, Hispania Nostra és la delegada d’Europa Nostra en Espanya. El seu organigrama és molt cridaner. Trobem al seu comitè d’honor el bo i millor de la reialesa i l’aristocràcia: la reina, el duc d’Alba, el marqués de Santa Cruz... (També sobta que Pilar de Borbón i Plácido Domingo hagen estat presidents d’Europa Nostra entre 2010 i 2020.)

Tot això és, supose, mer protocol. La junta directiva d’Hispania Nostra, que consta d’una comissió permanent (de què formen part la presidenta, el vicepresident i tresorer, el secretari i la directora general) i disset vocals, compta amb experts excel·lents —també els hi ha a l’equip tècnic i el conjunt de delegacions territorials.

Parte del exconvento de Sant Domènec de Xàtiva entra en la Lista Roja de Patrimonio

Les delegades al País Valencià són Raquel Álvarez Valdeita i Carmen Pérez García, catedràtica de la Universitat Politècnica de València i antiga directora de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals. ¿Com entra a la llista roja un element en perill? Per denúncia d’associacions o particulars, que han d’omplir una fitxa i enviar documentació complementària. Un comitè científic avalua la conveniència d’incloure en la llista l’element objecte de denúncia. Ha d’estar amenaçat per un risc greu de destrucció, desaparició o pèrdua irreversible dels seus valors patrimonials. ¿És el cas de Sant Domènec? Crec que no. Part del monument està restaurat i viu. A l’antiga església se celebren actes de tota mena: congressos, conferències, concerts... El claustre i l’aula capitular serviren d’espais expositius per a les antològiques d’Andreu Alfaro o Rafael Armengol. Els titulars periodístics del passat dia 12 es prestaven a l’equívoc. Calia llegir els subtítols. Només han entrat en la llista roja el refectori i les ales nord, est i oest del claustre. Alguns sentiran la temptació de donar-li tota la culpa a l’Ajuntament de Xàtiva. S’equivoquen.

En realitat fou l’Ajuntament qui inicià la recuperació del conjunt de Sant Domènec, declarant-lo d’utilitat pública i expropiant-lo en 1981. Un any després, seria declarat BIC. A partir de llavors, es desenrunà i s’iniciaren els primers estudis per a la seua rehabilitació. És evident que aquesta s’hauria de completar, però dir que les parts pendents estan en risc greu de desaparició sembla una mica massa. D’altra banda, com ja s’ha dit moltes vegades, l’Ajuntament no té disponibilitats pressupostàries per a rehabilitar tot el patrimoni degradat (banys àrabs, ermites de Sant Antoni i el Puig, antiga estació, Santa Clara, Sant Domènec, etc.). Sense ajuda dels governs central i autonòmic, no pot fer front a les despeses exorbitants que calen. De fet, Hispania Nostra preveu per al procediment d’avaluació de béns patrimonials en risc, en el caso de bienes protegidos por la legislación de Patrimonio Cultural, solicitud de información al organismo competente de la Comunidad Autónoma correspondiente. Però la Conselleria de Cultura deu estar pesant figues. Els responsables municipals han d’ordenar, això sí, actuacions que costen poc de dur a terme: netejar espais, eliminar brossa, reparar desperfectes —els del tendal que protegeix l’ala nord del claustre de Sant Domènec, posem per cas—, resguardar les restes arqueològiques... També han de fer gestions insistents davant les administracions estatal i autonòmica, estar atents als anuncis d’ajudes publicats als butlletins oficials, sol·licitar les subvencions dins de termini, cerciorar-se que la documentació requerida està completa... No seria admissible que es perderen ajudes per defectes de forma en les sol·licituds o presentacions fora de termini. En fi, les coses no s’han de prendre per l’ansa que crema. La sorprenent inclusió de Sant Domènec en la llista roja ha de ser un revulsiu; la rehabilitació completa del conjunt conventual porta una dècada d’endarreriment. Ara bé, seria lamentable que alguns aprofiten l’assumpte per a donar la matraca i fer propaganda negativa de la nostra ciutat. ¡Amb les temperatures més altes de tot el planeta ja en tenim prou! n

Suscríbete para seguir leyendo