Naixen tres nous pingüins en l’Oceanogràfic

Les primeres eclosions en l’estació reproductora de pingüins gentoo (Pygoscelis papua) ha començat i ja són tres els pollets que s’han unit recentment a la família de l’Oceanogràfic. La colònia de pingüins de l’aquari de València es reproduïx amb èxit des de 2012 i s’esperen nous naixements en els pròxims dies. Les cries encara no tenen nom, ja que han d’esperar encara algunes setmanes perquè siga factible determinar el sexe de cadascuna genèticament, ja que no existix diferència a simple vista.

Una vegada ho sàpiguen i, com cada any, es triaran els noms en funció d’una temàtica, d’esta manera, podran saber pel nom en quina temporada han nascut. En anteriors ocasions, s’han usat línies temàtiques com «els grans e la música clàssica», «Els Teleñecos» o «El Llibre de la Selva».

La incubació dels ous sol durar de 36 a 41 dies i tant el mascle com la femella compartixen la tasca de cuidar d’ells en els nius que construïxen amb xicotetes pedres que col·loquen formant monticles sobre els quals tindrà lloc la incubació. Durant el festeig, el mascle acostuma a usar les pedres per a cortejar a la femella.

Després de l’eclosió de l’ou, les cries són totalment dependents dels pares durant uns 70 dies en què són alimentades, al mateix temps que canvien el seu plomissol per ploma juvenil, per a així aconseguir la impermeabilitat a l’hora de submergir-se en l’aigua i suportar les baixes temperatures.

Pingüins «Juanito»

Durant este període, en l’Oceanogràfic es pot gaudir de la seua presència en la instal·lació d’Antàrtic. De fet, les seues piruetes aquàtiques a més de 30 km/h atrauen l’atenció de xiquets i majors al seu pas per la instal·lació, una de les preferides pels visitants, que ara compta amb l’al·licient especial de poder observar com els pares pingüí cuiden i alimenten els pollets.

Esta espècie, Pygoscelis papua, és una au no voladora la distribució geogràfica de la qual se circumscriu únicament a l’hemisferi Sud, des de l’Equador fins a l’Antàrtida. El pingüí «Juanito» es distribuïx per l’oceà Glacial Antàrtic, on es manté la major part de l’any. A Sud-amèrica el trobem en la costa de l’Argentina durant l’hivern austral, encara que nia a les Malvines. A vegades se li veu a Nova Zelanda i també a Tasmània.

Es tracta d’aus gregàries que formen grans colònies, sobretot en època de cria, quan les temperatures són molt baixes. En grup es protegixen del fred i dels depredadors.

Les seues posades solen ser d’un o dos ous, que són incubats per tots dos progenitors, que establixen torns per a abandonar la posada per a alimentar-se. La seua dieta alimentària es compon de krill —carideus—, peixos, crustacis i, en menor mesura, de cefalòpodes i poliquets que troben entre els 20 i els 200 metres de profunditat.

Històric "baby boom" en l’Oceanogràfic