Reportatge

VII Trobada municipal de cors: Catorze centres sumen les seues veus

La cita de València reivindica el paper educatiu del cant coral, com també apunta el professorat

Un total de 441 alumnes i 42 docents de diferents nivells de 14 centres educatius públics i concertats han participat en la VII Trobada Municipal de Cors de Centres Educatius de València. L’edició d’enguany es va celebrar dijous i divendres passat a la Rambleta, on els participants van interpretar cançons anònimes o cants populars de lliure elecció, en molts casos acompanyats al teclat o la guitarra pel professorat.

En concret, en el certamen que organitza l’Ajuntament van participar els col·legis Maristas, Sagrado Corazón, Esclavas de María Immaculada, Jesús María i Marni; el CEIP Serrería, el IES Serpis, i el CEE Rosa Llàcer, en la primera jornada.

El segon dia va pujar a l’escenari l’alumnat del Santo Tomás de Villanueva (Agustinos), Nuestra Señora de Fátima, Sagrada Família P.J.O., Escoles San José–Jesuitas, CEIP San Juan de Ribera, CEIP Rafael Mateu Cámara i el Col·legi San Pedro Pascual. En la trobada pot participar alumnat d’Infantil, Primària, secundària, Batxillerat, FP i Educació Especial que, per torns, pugen a l’escenari durant un màxim de cinc minuts, fent un o dos cants.

Un dels centres que participa des de la primera edició és el Marni, en esta ocasió, amb els 25 xiquets i xiquetes del cor de Primària. El seu director, José Ramón Peinado, explica que el cant coral «és un vehicle per a estabilitzar als xiquets i xiquetes, que aprenguen la disciplina i responsabilitat positiva; a prestar atenció; i a treballar en grup», a més de valors com la «companyonia i a sentir-se un més dins del grup», en formacions internivells.

Una de les actuacions.

Una de les actuacions.

A més, el professor explica que participar en actes com el de la Rambleta és «un moment important» per als cors escolars. «És un teatre de veritat, fora de l’escola, van pares, mares i iaios a vore-los… els imposa actuar ahí, però a la vegada és bonic i els atrau», afirma sobre l’alumnat. Tanmateix, de l’experiència valora «que escolten i aprenen d’altres cors, i veuen que l’activitat de cantar també la fan altres escoles».

Però a més de l’alumnat, els docents també gaudixen de l’experiència. «Com a músic i professor de Música és una satisfacció, t’agrada que l’assignatura estiga viva i activa, i els cors també són una forma que coneguen música i tinguen cultura musical, perquè canten diferents cançons en diferents idiomes... i això enriquix», afirma.

Un altre dels centres que mai falla a la trobada de cors és el CEIP Serrería, i coincidixen en què la cita «ressalta la importància del treball que realitzen els cors escolars» i és una eina «molt motivadora per a l’alumnat». «Veuen que el treball de l’aula té significat i funcionalitat i que el públic els recompensa amb un aplaudiment». En este cas, l’alumnat de 3r a 6é d’ESO treballa el cant coral durant l’horari lectiu, a classe de Música i en el temps de projectes interdisciplinaris.

Jose Pastor, director del cor —que actua amb la pianista Alba Anyó— recorda que la música «és un pilar fonamental, perquè té capacitat d’evocar emocions, transmetre sentiments, descriure situacions… no només són coneixements específicament musicals, sinó transversals».

Així, defensa que és l’àrea «més transversal de totes», ja que aplega tant la competència lingüística, com la lògica-matemàtica, la social i l’artística i cultural». També destaca que la base dels cors és el «treball col·laboratiu i cooperatiu».

Una eina més d’inclusió

La música també és una potent eina d’inclusió i com a mostra, l’alumnat del CEE Rosa Llàcer, que és un altre dels centres més veterans. En este cas, els joves d’Educació Especial que han participat —un grup de 20 alumnes d’entre 16 i 22 anys—, treballen en «el maneig de les emocions en situacions reals».

La trobada no és «cantar per cantar», ja que els suposa «una oportunitat per a gestionar nervis i donar-los eines amb un objectiu, a més de treballar la dicció o la memòria amb les lletres».

Però, per damunt de tot, Diana Barba, la seua mestra de Música —junt amb Sergi Mifsud— assegura que el que més valoren en este cas és «sentir-se iguals»: «per eixe escenari passa tot el món, sense excepcions; els nostres alumnes són uns més i no estan pendents de les seues discapacitats, sinó de les seues habilitats», apunta.

Tanmateix, és una oportunitat per a relacionar-se amb centres ordinaris. De fet, amb alguns ja porten diverses edicions coincidint sobre els escenaris i es coneixen.

Una de les escoles participants.

Una de les escoles participants.

La regidora d’Educació, Maite Ibáñez, agraïx «el treball realitzat» pels centres, i celebra «el gran interés que ha tornat a despertar esta edició, que ha sumat més centres, docents i alumnat», ja que el curs passat foren 11 els centres i 333 alumnes.

Segons explica, l’objectiu de la trobada municipal és «promocionar la música i potenciar el cant com a recurs educatiu, a més de fomentar la sociabilitat i la participació de l’alumnat». «És important difondre la tradició cultural a través de l’expressió musical, i participar des de la creativitat», segons Ibáñez.

Per a finalitzar la trobada, tots els participants van cantar junts «Tu també», una cançó escrita pel CEIP Teodor Llorente de València i la professora Eva Visa, amb música d’Andreu Soler; un cant sobre la convivència als centres educatius, que arredonix el paper del cant i la música en el desenvolupament integral d’estos xiquets i xiquetes.

Fomentar tot tipus de valors

Formar part d’un cor permet que l’alumnat conega i explore les possibilitats expressives de la veu i l’adquisició d’una correcta tècnica vocal. Es fonamenta en pilars com la relaxació o la respiració (mecànica fonorespiratòria). A més, en el cor s’aprén a concertar amb les altres veus, s’experimenten diferents aspectes de l’expressió musical (matisos, velocitat, etc.) i s’adquirixen nocions d’estilística, apunten des de l’Ajuntament de València, que cada curs impulsa la cita a la ciutat. Tanmateix, l’Encontre Municipal de cors de centres educatius pretén «fomentar valors artístics i culturals» i facilitar la relació entre alumnat i professorat de diferents centres; tot, a través d’una activitat que resulta atractiva per a molts xiquets i xiquetes, activa «un gran sentit de responsabilitat» entre l’alumnat.