Podem xillar (si pot ser, sense ofendre) i dir (i escriure) que xillem. Als selectes inventors i als seguidors de l´estàndard únic, i variants afins, els molesta el verb «xillar» i el substantiu «xillit». Sobretot els emprenya molt que eixos vocables, injustament titlats de castellanismes, apareguen en lletra impresa. Com també els dóna pena el rabo, el bigot, el divorç, espatarrar-se, avant i arrere, la faena i tants vocables i expressions tan valencians com l´illa de Tabarca, l´arròs caldós o el Grau de Castelló (a banda de ser també catalanes i/o balears).

Però ocorre que el repugnant «xillar», a més de ser un vocable que usem des de temps immemorial, de manera natural, apareix en la literatura del nostre Segle d´Or, i concretament en l´Espill de Jaume Roig, que com tots sabem no és un sainet farcit de castellanismes ni és un poemari de recent publicació, sinó de més arrere, de fa cinc segles i mig.

Francesc Ferrer Pastor, sempre a l´aguait de poar en el valencià viu i natural, ja va incloure «xillar» en els seus diccionaris, com també ho han fet l´AVL i el SALT, i anteriorment el DCVB. Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d´extinció, en l´explicació de l´article «xilladissa» diu que este substantiu «és un derivat del verb ´xillar, rebutjat per la llengua estàndard, però àmpliament usat des de l´edat mitjana». Abelard Saragossà, en El valencià de Bernat i Baldoví, assenyala, també, l´antiguitat del seu ús. Com a prova de legitimitat, a més, esmenta «xillit, xilladissa», que mostren el caràcter integrat i productiu del verb marginat.

El nostre elitisme idiomàtic sempre ha proposat, i proposa, amb un cert èxit en el valencià selecte i universitari, «xisclar» i «xiscle» (a banda de «cridar» i «crit», només faltaria això) i ha marginat, i margina, «xillar» i «xillit», però amb un fracàs rotund d´ús dels mots exquisits en la parla natural i corrent dels valencians, perquè no hi ha ara i ací eixa administració i eixe poder polític únic que prime el model d´estàndard on imperen eixes formes. És un brindis al sol com tantes altres propostes i pautes del valencià de llibre.