Poc han canviat les coses per a les milers de víctimes que anualment són capturades, venudes i explotades sexualment arreu del món des que es va instaurar, en 1999 a Dhaka (Bangla Desh), el 23 de setembre com el Dia Internacional contra l´Explotació Sexual i el Tràfic de Persones. Any rere any, repetim les estadístiques que parlen dels milers de dones a l´Estat espanyol en situació de prostitució, d´aquests quatre milions de desplaçaments de persones en el món que comporta o dels set bilions de dòlars anuals de guanys que suposa aquest negoci, el més rendible després del tràfic d´armes. També recordem la impossibilitat de donar unes xifres més reals de la quantitat de dones i xiquetes (fundamentalment la majoria de les víctimes d´explotació sexual són del sexe femení) que són venudes com a esclaves sexuals.
Però del que no hi ha dubte és del fet que el 90 % de les persones que exerceixen la prostitució són explotades per proxenetes. Víctimes de trafic o no, no tenen ni voluntat, ni opinió, ni llibertat. Perquè elles no han triat ser segrestades, enganyades, venudes, comprades, explotades, violades, amenaçades, colpejades, aïllades, assassinades... exhibides en carrers, clubs o carreteres com a nines trencades, amb poca roba, vexades, arrossegant les seues cadenes davant la mirada indiferent o „encara pitjor„ la moralina de la societat. A les nostres filles els ensenyem a ser atractives, als fills a menysprear les dones que no ho són i a comprar sexe. Mares o putes. Sembla que no sabem transmetre més valors.
La prostitució i el tràfic de persones per a l´explotació sexual (pornografia, matrimonis forçats i prostitució forçada) existeixen perquè hi ha homes que compren sexe, responent així al que espera d´ells el patriarcat. Un model social que es retroalimenta d´una cultura misógina en la qual juga un paper important la pornografia, que promou la demanda del cos de les dones i marca el model de sexualitat i de relacions entre dones i homes, sotmetent a les primeres al domini d´ells. Que estigmatitza i criminalitza a les dones prostituïdes i perjudica greument al conjunt de la societat.
No ens oblidem de les xiquetes segrestades de Nigèria o en Mossul sotmeses a a la brutalitat de la violència sexual, però tampoc a tots els menors explotats en altres països del món per a poder satisfer la demanda de turisme sexual d´altres països més riscs. Tenim el convenciment que per a tallar amb aquesta esclavitud de tantes dones, xiquetes i xiquets, cal visibilizar als primers responsables d´ella. Els homes prostituidors. A ells va dirigit aquest missatge: no compres esclavitud!
