La notícia en si no tindria gran novetat sinó es tractara de D. Rafael Sanus Abad, bisbe dimissionari de l´arxidiòcesi de València. Hi haurà més de dos mil bisbes, el que vol dir que un menys no es notarà massa, però es tracta en aquest cas de D. Rafael que presenta com a primera singularitat molt notòria que és dels poquius bisbes dimissionaris i aquesta situació no la va propiciar una vida desarragaida, poc piadosa, escassament culta, sinó més aviat tot el contrari. Era un home cult, pietós i exemplar; no vull dir que aquestes qualitats i moltes altres li incapacitaren per tindre una relació normal amb el seu arquebisbe, però estic ben segur que tampoc facilitaren les coses.

D. Rafael era un home cultíssim que ja ho havia demostrat sent un dels deixebles més volguts del Padre Alfaro en la Universitat Gregoriana, després com a professor en la Facultat de Teologia, com a rector del col·legi de S. Joan de Ribera i com a rector del seminari, títols tots aquests que parlaven de la sapiència que tenia D. Rafael. De la seua bondat he de contar un fet encara que té aspectes personals i que és perfectament referible. Quan em vaig quedar pràcticament amb molt poca visió, D. Rafael es va passar tot l´estiu amb mi en el Mareny de Barraquetes acompanyant-me en aquells moments de pesar i de dol per a mi;no cal dir que ell em va traure de l´angoixa a que havia estat somes per la pèrdua de gran part de la visió.

I per últim, a més a més, era exemplar perquè la majoria de capellans trobaven consol amb els seus consells; era el bisbe més sol·licitat i que gaudia de més simpatia entre tots els capellans.

D. Rafael ha mort, ha passat al regne del Pare i cal dir en el seu favor que el Pare li ho tindrà que arreglar molt bé en el cel, perquè, aquí en la terra, ell s´ho amania prou bé, no tenia un gran interès en viure 150 anys, volia viure els que el Senyor li donara, però a gust, i això ho ha aconseguit. Perdem un amic en la terra, però el guanyem en el cel. Segurament una de les primeres coses per les que s´haurà interessat haurà sigut per lo prop que està de tots aquells sants als que ell li tenia especial simpatia. El seu exemple resta per a tots; bo, per a quasi tots.