“Marinada” arriba a Xàbia: poesia amb reminiscència de mar que avança terra (cor) endins

“Érem pobres, de diner”. És la crua, perfecta austeritat de la poesia. Aquest vers magnífic de “Marinada”, el poemari de Mercé Estrela Tena, recorda aquest altre de Joan Margarit: “els dies blaus i el sol de la infantesa”.

Mercé Estrela, poeta nascuda a Catarroja, guanyadora en 2022 del premi de poesia “25 d’abril” de Benissa, va presentar ahir a la biblioteca de Xàbia aquesta “Marinada” que és l'alé de la mar que arriba terra (cor) endins. El vent que excita la resseca terra. “On és la mar, que enlloc // veig onades i veles?”. “Marinada” és la brisa que a la Marina Alta frega els aspres pàmpols i fa cruixents els grans del dolç moscatell. “Marinada” viatja endins, porta memòria, rumor i perfum de mar. L'autora, que viu a Canals, percep la sensualitat de la mar mentres la nit escampa les seues ombres sobre la fecunda naturalesa (“la nit odora a còpula”). Intensa la mar. Intensa la nit.

L’autora compartix els seus versos amb els lectors xabiencs. Parla dels seus poemes al costat de la poeta de Xàbia Encarna Roselló i el bibliotecari Josep Castelló. Els lectors lligen els versos de “Marinada” al pati cobert de la biblioteca pública, pati sobre el qual es vessa la llum natural tamisada per les claraboies. La llum de la memòria… “encegadora // als arrossars i l’horta”.

Mercé depura la sacsejada reveladora de l'últim vers. Tremola l'aire. Ho estripa. “Demà, més sol, sola”. Sotrac.

Tres comarques: un univers poètic

L'autora confessa el seu amor per la Marina, comarca que va descobrir en els seus anys de professora a la Vila Joiosa i Xàbia. L'Horta (Catarroja), la Marina i la Costera (Canals). “Arrossars i l’horta”, “penya-segats falconers // de platges ignotes”, “estepes i pebrella // te de roca i farigola”. Tres comarques: un univers poètic. I un vent, “Marinada”, que penetra cor endins.