Al meu llibre «El gust d´un poble. Els plats més famosos de la cuina catalana» escric que l´allioli és «una de les més antigues i clàssiques salses de Catalunya, les Illes i el País Valencià€ i cap al nord fins a Provença». I explico que també es fa a Grècia i en altres països de la Mediterrània com, amb coneixement de causa, afirmava Josep Pla: «l´allioli és la salsa antiquíssima, popular (marinera i pagesa), típicament mediterrània». I a continuació, seguint amb el llibre, passava a explicar que hi ha alliolis amb fruites dolces (de codony, com el del Pirineu €a Tremp cada any se´ n fa un concurs€, amb fruits secs (com a Ripollès), amb ou, amb bitxo, amb rim de peix, amb mel.... De fet a l´enciclopèdia «La cuina catalana», on ja vaig fixar-ne els orígens històrics, l´expansió i les variants, hi ha més d´una desena de receptes, totes tradicionals.

La gent del concurs de Creixell han presentat un manifest en què pretenen que l´allioli sigui declarat «salsa nacional catalana». D´entrada, no sé d´on han tret que hi ha un sol allioli, cosa que em sembla una visió fonamentalista de la cuina. De l´altra, si en política no hi ha cosa pitjor que el populisme, això aplicat a la cuina pot arribar a resultats ridículs. Si tant volen difondre l´allioli, hagués estat millor que no haguessin promogut el populisme tipus àvia mediàtica, o no haguessin publicat un llibre tan fluix sobre aquesta salsa.

Josep Pla, si ho veiés, diria que tot plegat és una solemne «collonada». Quim Monzó ho amplia, i parla de la «beneiteria nacional de Catalunya», de «barretinisme barat» i no li falta raó. Aquesta mena de nacionalisme populista de baixa estopa, basat en el regionalisme del Principat €que en cuina, fa anys, va representar Jaume Pastallé€ és un dels pitjors mals que es poden fer al nacionalisme català i a la cuina... Perquè els de Creixell €com els del Corpus de la cuina catalana€ no han tingut en compte les altres terres de cultura catalana, circumscrivint-se a un Principat tancat i localista i aquesta deixadesa ja la denunciaven tant Josep Pla com Joan Fuster. Al País Valencià €terra d´allioli€, naturalment, ja han respost €amb algun efluvi blaver que fa pudor d´all, però amb causa raonada€.

No dubto que els de Creixell tenen una bona intenció, però en bé de la nació catalana (si parlem en aquest termes, on ells han situat, metafísicament €o humorísticament€ l´allioli) i en bé de l´allioli, el millor que poden fer és retirar aquesta extravagant proposta. No hi ha dita tan sàvia com la que diu que amb les coses de menjar no s´hi juga! Tots plegats serem indulgents, i pensarem que aquest malson, aquesta pensada insensata, aquest fruit «de la carrincloneria més tronada» (Quim Monzó) és fruit de les idees de bombero que se´ns poden acudir després d´una mala digestió...a causa de l´allioli.