Brussel·les subvenciona amb 230 milions el gran projecte d'hidrogen verd per a Sagunt

La iniciativa de 2.300 milions connectarà Aragó amb València amb un hidroducte per a portar el combustible a una nova planta de Fertiberia

Planta que mescla eòlica i solar com la del projecte d'hidrogen verd per a Sagunt.

Planta que mescla eòlica i solar com la del projecte d'hidrogen verd per a Sagunt. / Levante-EMV

Ramón Ferrando

Ramón Ferrando

El Banc Europeu de l'Hidrogen (un ens de la Comissió Europea) ha concedit 230 milions d'euros de subvenció al projecte Catalina, una iniciativa per a produir hidrogen verd a gran escala a Aragó per a transportar-lo a una planta de Fertiberia a Sagunt. El projecte comporta una inversió de 2.300 milions d'euros per a la construcció d'una gigaplanta d'hidrogen verd a Terol, un hidroducte de 221 quilòmetres per a transportar el combustible a València i una planta d'amoníac verd operada pel fabricant de fertilitzants Fertiberia. La iniciativa l'escometrà un consorci liderat pel fons danés Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), que està centrat en la inversió en energies renovables. En el projecte (a més de CIP i Fertiberia) s'ha implicat Enagás (l'operador del sistema gasista espanyol).

Instalaciones de Fertiberia en Sagunt.

Instal·lacions de Fertiberia a Sagunt. / Levante-EMV

Catalina és un projecte de producció d'hidrogen verd a gran escala en el qual es desenvoluparan plantes d'energia eòlica i solar d'1,1 GW (la mateixa potència que la central nuclear de Cofrentes) i un electrolitzador per a la producció del combustible a Andorra (Terol). La iniciativa permetrà produir 84.000 tones d'hidrogen verd a l'any, la qual cosa correspon a més del 15 % del consum actual d'hidrogen (d'origen no renovable) a Espanya i evitarà l'emissió d'almenys tres milions de tones de CO₂ en els primers deu anys de funcionament. L'hidrogen es transportarà a València a través de la nova xarxa espanyola d'hidrogen, segons destaca CIP.

En funcionament en 2028

L'enginyeria britànica Wood ha sigut triada per a desenvolupar el projecte, que s'executarà entre 2025 i 2027 perquè estiga en ple funcionament en 2028. L'hidrogen verd s'injectarà en la xarxa de gas natural, que s'hi adaptarà. Segons la informació compartida pel consorci, la planta d'amoníac verd de Sagunt serà "d'última generació" i tindrà una capacitat anual de 200.000 tones. Els promotors del consorci estimen que durant la fase de desenvolupament i construcció es crearan més de 5.000 llocs de treball a Terol i València entre directes i indirectes.

Mercat escalable

Els promotors de la iniciativa subratllen que "Catalina crearà un mercat d'hidrogen nou i escalable que connectarà zones riques en recursos renovables amb compradors industrials. Catalina està estratègicament situat, tenint en compte els plans europeus i espanyols en matèria d'infraestructures en hidrogen, i els 221 quilòmetres de canonades contribuiran a la consecució d'eixos objectius". El projecte utilitza un innovador sistema de gestió d'energia que permet optimitzar la producció d'hidrogen per electròlisi a escala industrial. "La combinació d'actius de generació renovable, electrolitzador a gran escala i una infraestructura de canonades garantirà un subministrament constant d'hidrogen" a la indústria.

Detalle de un electrolizador para la producción de hidrógeno verde.

Detall d'un electrolitzador per a la producció d'hidrogen verd. / Levante-EMV

La factoria química de Camp de Morvedre produirà 200.000 tones d'amoníac verd a l'any

Aposta de Fertiberia

El projecte ha assegurat la seua viabilitat econòmica mitjançant l'acord amb Fertiberia. La companyia química d'origen espanyol utilitzarà l'hidrogen verd per a produir amoníac verd com a substitut de l'amoníac gris (que s'elabora cremant gas natural). L'amoníac verd s'utilitzarà com a matèria primera per a la producció de fertilitzants a la planta del Grup Fertiberia de Sagunt. La planta valenciana serà la tercera de Fertiberia que utilitzarà hidrogen i amoníac verd, després de la de Puerto Llano i Palos de la Frontera, i la producció de fertilitzants estarà 100 % descarbonitzada. 

Suscríbete para seguir leyendo